Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Monestir de Pedralbes

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sarrià-Sant Gervasi
Les Corts
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1
Adreces:
Baixada del Monestir 9
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 425792,00000 | UTM Y: 4583059,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Monestir de Pedralbes

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica va consistir en una sèrie de sondatges parietals practicats en les ales nord-est (costat capella de Sant Miquel) i sud-est (costat Sala Capitular). Els sondatges eren de petites dimensions –varis cm-, excepte els que hi aparegueren grafits i inscripcions, que es van realitzar més grans.
Es van localitzar inscripcions al costat de la finestra de la Sala Capitular i a l’ala nord-est. A més, es corroborà l’estratigrafia genèrica ben senzilla. Damunt la pedra directament es trobava el morter original i al damunt diverses capes de calç. El procés d’estudi va possibilitar definir les àrees amb revestiment original.
Es va poder aventurar que el claustre, en origen, era tot blanc amb línies negres marcant el carreuat de les portes. Tot i que no se'n va trobar restes es va deduïr a partit del que s'havia observat a la infermeria i al sector sud-est. El morter original tindria la funció de revestiment i acabat al mateix temps, sense cap mena d’emblanquinat a sobre, tal com ho demostrava el fet de l’existència de les pintures murals posteriors pintades directament al damunt d’aquest morter. Aquest fer era bastant clar a la infermeria on es conservà moltes restes de línies negres marcant el carreuat de les obertures i no s’hi troben restes evidents que el revestiment original no estava emblanquinat.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Monestir

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Regular

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
3-6-1931
Núm. BOE:
04/06/1931
Núm. Registre Estatal:
Gac 4-6-1931
Comentari:
Monestir de Santa Maria de Pedralbes
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Comentari:
Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

Actuacions:

Data:
Gener de 1997
Tipus:
Arqueologia vertical
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Mercè Marquès / Clara Payàs
Motivació:
Valoració dels morters, estucs i grafits parietals
Promotor/propietari:
Servei de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • AAVV., 2001. Petras Albas. El Monestir de Pedralbes i els Montcada (1326-1673), Institut de Cultura - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona.
  • AAVV., 2005. Pedralbes. Els tresors del monestir, Institut de Cultura - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona.
  • BASSEGODA AMIGO, B., 1922. Pedralbes. Notas artístico-bibliográficas del Real Monasterio, Ed. Farré y Asensio, Barcelona.
  • BASSEGODA AMIGO, B., 1926. "El centenario de Pedralbes", La Vanguardia Española, 14 de març, Barcelona.
  • BASSEGODA NONELL, J., 1972. "El monasterio de Pedralbes museo de arte de Cataluña", La Vanguardia Española, 13 de febrer, Barcelona.
  • BASSEGODA NONELL, J., 1975. "El monasterio de Pedralbes, transformaciones y restauraciones", Leguas 56, febrer, Barcelona.
  • BASSEGODA AMIGO, B., 1928. El monasterio de Pedralbes, Barcelona.
  • BASSEGODA NONELL, J., 1975. "Pedralbes. Monasterio y palacio real", La Vanguardia Española, 7 setembre, Barcelona.
  • BASSEGODA NONELL, J., 1976. "Monasterio de Pedralbes", Muebles Tres Uves 49, març-abril, Cervera, pp. 4-28.
  • BASSEGODA NONELL, J., 1978. Guia del Monestir de Pedralbes, Edicions de Nou Art, Barcelona.
  • BASSEGODA, B.; RODRÍGUEZ, M., 1928. Pedralbes. El convento. Notas de Historia y de Arte. Las pinturas murales de Ferrer Bassa, Hijos de J. Thomas, Barcelona.
  • GARCIA BIOSCA, J. E.; MACIAS SOLÉ, J. M.; REYES BELLMUNT, T., 1993. "Intervencions arqueològiques a l'àrea del monestir de Pedralbes", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història. Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 139-144.
  • ESCUDERO, A., 1974. "Descubrimiento del palacio de la reina Elisenda en Pedralbes", La Vanguardia Española, 7 d'abril, Barcelona.
  • DURAN I SANPERE, A., 1926. "El Monasterio de Pedralbes y su sexto centenario", Barcelona Atracción 182, agost, Barcelona.
  • DURAN I SANPERE, A., 1920. "El real Monasterio de Santa Maria de Pedralbes", Boletín de la Sociedad de Atracción de Forasteros 39, Barcelona, pp. 9-35.
  • ESCUDERO, A., 1993. El monestir de Santa Maria de Pedralbes, Barcelona.
  • BRASÓ, M., 1944. "La cerámica de Pedralbes", Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Barcelona, pp. 44-47.
  • MANEGAT, J., 1957. "Santa María de Pedralbes", Barcelona. Suplemento Ilustrado de la Gaceta Municipal 31, juliol, Barcelona.
  • PLANAS PARELLADA, J., 1981. Pedralbes. Corte de España, Ajuntament de Barcelona, Barcelona.
  • VERRIÉ, F. P., 1951. Pedralbes (Guía), Ed. Salve, Barcelona.
  • MESTRES, J. O., 1882. Real Monasterio de Santa María de Pedralbes. Apuntes histórico-arquitectónicos, Tipo-litografía de Celestino Verdaguer, Barcelona.
  • ACHÓN CASAS, O., 2010. "Monestir de Pedralbes, Hort petit o de les Monges", Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2009. Muhba, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. p. 152.
  • GARRUT, J. M., 1975. "Crónica del Museo", Cuadernos de Arqueologia e Historia de la Ciudad, 16, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 159-183.
  • MENÉNDEZ PABLO, F. X. , 1998. "Les Corts en època romana: el poblament rural i la xarxa viària del sector meridional del Pla de Barcelona", I Jornades de Recerca Històrica de Les Corts. Ponències i comunicacions (Barcelona, 14 i 15 de març de 1997), Quaderns de l'Arxiu 3, Arxiu Municipal del Districte de les Corts, Barcelona, pp. 59-74.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona