Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica va consistir en l’excavació de riostes i encepats per a la fonamentació del nou edifici que havia d’albergar un CEIP.
El solar constava de dues zones clarament diferenciades: el pati i l’edifici.
Pel que fa al pati, es van dur a terme gairebé un centenar de petits sondejos per a allotjar les fonamentacions de la nova coberta. Els resultats obtinguts van oferir una seqüència de diferents fases:
Època romana: Es tracta d’una possible preparació de paviment de terra piconada que contenia material constructiu i ceràmica, que s’emmarca en un ventall cronològic que va del segle II al segle V.
Època baix medieval: Es van documentar murs i un pou.
Època moderna:es documentaren murs, paviments i un dipòsit tot ells molt afectats per les construccions del segle XIX.
Època contemporània: Es documenta l’entramat urbà originat a finals del segle XIX i que es manté fins als nostres dies. Cal destacar-ne un conjunt corresponent a un safareig públic, format per dues grans basses, i que estigué en ús fins als anys 70 del segle XX.
A l’àrea on s’havia de construir l’edifici únicament es van excavar les riostes i encepats que sustentarien el nou edifici, exceptuant una petita àrea. Així els resultats foren molt difícils d’interpretar i es perdé l’oportunitat de dur a terme una excavació sistemàtica. La major part d’estructures documentades corresponien als murs de l’edifici del segle XIX els quals afectaren greument les estructures anteriors. Es va poder detectar però, una fase constructiva del segle XIV, consistent en murs que formaven dues estances, amb diversos paviments de terra piconada. Entre els segles XV i XVI es documenta una altra fase constructiva que únicament consisteix en reformes de la trama urbana anterior.
També d’aproximadament aquest moment es van documentar cinc enterraments en fossa simple que a tall d’hipòtesi es podrien relacionar amb el convent de Sant Francesc.
I per acabar, cal fer esment de la troballa de dos forns de característiques morfològiques similars, però de diferents mesures. Són de planta circular amb accés davanter i parets de maó. El forn més petit té unes mesures aproximades de 2 m x 3,4m i pateix una reforma, en un espai curt de temps, que reduirà encara més la seva capacitat. Només conservava la cambra de combustió, mentre que la graella ja s’havia perdut.
El forn més gran (5,5m x 3,3m) conserva la graella, la qual presenta forats quadrangulars en tota la seva superfície, que es taparien amb peces, en funció del tipus de cocció que es desitgés. En ambdós casos es tractaria de forns per a la cocció de ceràmica i que estarien en ús entre finals del segle XVII i principis del segle XVIII.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/3253
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona