Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida
La intervenció arqueològica en el solar del carrer Sant Gil, 3 va suposar l’excavació i rebaix del terreny fins a una cota màxima de 8 m. respecte a la rasant del carrer, situada a 13,27 m. sobre el nivell del mar, amb la possibilitat que es documentéssin restes prehistòriques. No obstant, si bé d’aquest període no es van localitzar restes, sí que es va poder identificar dos períodes d’ocupació que, cronològicament, comprenien des dels inicis del segle XVII fins al segle XX. Així, inicialment, el solar formava part d’una zona d’horts fins ben entrat el segle XVIII, tal i com es posava de manifest en l’estudi històrico-arquitectònic realitzat per tal de poder enderrocar l’immoble. Les dades recuperades en el procés d’excavació van permetre confirmar l’existència d’una zona agrícola caracteritzada per l’existència de vuit fosses i un dipòsit, les quals no van estar en ús coetàniament sinó que es van anar succeint les unes a les altres, posant de manifest una ocupació de la zona dilatada en el temps. Els materials ceràmics van corroborar la cronologia establerta en l’estudi històric per a la data final d’utilització de la zona com a horta. A tall d’hipòtesi, les restes del dipòsit localitzat es van relacionar amb un dels safareigs als que es fa referència en la documentació, en relatar que a l’any 1782 el noble Joan Sunyer establí emfitèuticament a Salvador Janobart, hortolà de les hortes del portal de Sant Antoni, dues propietats. A l’interior d’una d’elles es citen diverses construccions: una casa, un pou, quadres i pallissa, sínia i tres safareigs. El rebliment de les fosses més tardanes es situava cronològicament en el primer terç del segle XIX, coincidint amb la cronologia que s’establia en l’estudi històricoarquitectònic, en el que s’afirmava que l’any 1868 l’Ajuntament de Barcelona concedí a Josep Puig permís per legalitzar dues calderes de vapor establertes en la casa núm. 3 del carrer de Sant Gil, especificant-se que des de l’any 1848 hi havia activitat fabril a l’immoble. Les estructures corresponents als fonaments de sengles murs, localitzats en la intervenció del 2004, formarien part d’aquesta fàbrica així com els soterranis 2 i 3. Aquest darrer es va determinar com un espai d’emmagatzematge de carbó, atès que les restes recuperades en el seu interior presentaven restes de carbó vegetal, i la proximitat d’aquesta estança a la xemeneia que hi havia abans de procedir a l’enderroc de l’immoble semblaven confirmar-ho. Tot dos es van associar al període inicial de funcionament de la nova indústria. Posteriorment el soterrani 3 fou anul•lat i es procedí a la construcció del soterrani 1 de difícil atribució funcional, encara que s’apuntava que podria estar relacionat amb la construcció d’una nova caldera de vapor de 50 m² l’any 1895. Segons les dades reflectides en l’estudi històrico-arquitectònic, la zona nord del solar, que dóna al carrer Sant Gil, estaria destinada a habitatges i així ho documentava el pou cec localitzat en aquesta zona. La ubicació de l’immoble remetia una zona representativa de la revolució industrial a la ciutat de Barcelona.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/324
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona