Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Palau de la Generalitat

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1218
Adreces:
Plaça Sant Jaume 4
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431099,00000 | UTM Y: 4581625,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Palau de la Generalitat

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La Diputació de Barcelona va prendre possessió de tot l’antic Palau de la Generalitat –que ocupava parcialment des del segle XIX- l’any 1907. A partir d’aquest moment i sota les directrius d’Enric Prat de la Riba, es van dur a terme una primera etapa de rehabilitació i restauració general de l’edifici. La direcció de Josep Puig i Cadafalch i Josep Miret i Sans es van realitzat obres mitjançant rebaixos al pati dels Tarongers. Les impressionants estructures localitzades, a partir de els fotografies existents i la planimetria, no van anar acompanyades d’un estudi exhaustiu de les restes. Els propis Puig i Cadaflach i Miret i Sans en un article aparegut al 1911 a l’Institut d’Estudis Catalans “El Palau de la Diputació General de Catalunya” comentaven:
“Ven en comprobació dels documents antichs [de les cases jueves comprades com a seu inicial del General] l’haverse troba ara al desfer el terraplè del pati interior de la Diputació una muralla que sembla la que tancà •l call jueu; n’hi ha propu ab un lleuger exàmen pera veure que no’s tracta d’un mur de fortificació, sino d’una tanca de separació. La muralla està reforçada de tant en tant per macissos cilindres de obra de rebla que no es possible confondre ab els basaments de les torres de defensa de les fortificacions coetanies”.
Un estudi d’impacte arqueològic al Palau de la Generalitat, Cases dels Canonges i el seu entorn de 2007 (Francesc Caballé, Reinald González i Conxi Rodríguez) fa referència a la seva conservació. Cal tenir present que totes les restes aparegudes i eliminades estaven, però, en una cota superior al ras de carrer i que, per tant, la seva traça i fonamentació ha d’aparèixer per sota l’espai de la planta baixa existent sota el pati dels Tarongers.
Al subsòl del Palau de la Generalitat es pot concloure que al rebaix efectuat al pati dels Tarongers, possiblement, el mur de tanca està atribuït en funcionalitat a la tanca de l’antic Call jueu. Entorn a la zona excavada hauria de mantenir –en major o menor grau- vestigis de les edificacions medievals anteriors a la implantació del Palau, corresponents a les diferents cases documentades adquirides al llarg del segle XV i XVI per a la construcció del propi Palau. Algunes d’aquestes estructures poden haver estat reaprofitades –quant a fonamentació- en els actuals edificis.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1400

    Es basteix el Palau destinat a ser seu de la Generalitat de Catalunya.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1428

    S’inicia una política de compra de cases que llindaven amb l’edifici original de la institució per tal d’ampliar-lo.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980

    Plaça Sant Jaume

    La seva forma actual data de 1841. Antigament era la petita cruïlla que formava la intersecció dels dos eixos viaris que travessaven la ciutat de nord a sud i d'est a oest: Llibreteria-Escrivanies-Call i Bisbe-Ciutat-Regomir. Ja existia l'any 1261, quan hi donava al davant l'església de Sant Jaume, establerta el 1057. Al segle XIV s'hi afegí un porxo en el qual s'ajuntaven els consellers de la ciutat quan havien d'assistir corporativament a un acte públic. L'any 1598 es va resoldre engrandir el Palau de la Generalitat fins a la placeta que donava al porxo de l'església. L'any 1823 acordà l'Ajuntament enderrocar l'església i altres edificis annexos per formar una gran plaça, l'actual, que s'obrí el 1840 amb el nom de plaça de la Constitució.

  • Tipus: Actuacions d'investigadors i estudiosos | Data: 1907-1909

    Josep Puig i Cadafalch i Josep Miret i Sans

    Documentació de les restes aparegudes al Pati dels Tarongers.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Palau

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Altres

Cronologia inicial:
Cronologia
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Desconegut

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
03-06-1931
Núm. BOE:
04-06-1931
Núm. Registre Estatal:
R-I-0418
Comentari:
Palau de la Generalitat
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
Tipus:
Tipus d'actuació
Tipus admin..:
Tipus actuació administrativa
Director / Autor:
Motivació:
Promotor/propietari:

Documentació

Bibliografia:

  • PUIG I CADAFALCH, J.; MIRET I SANS, J., 1909-1910. “Dictamen presentat a l’Institut d’Estudis Catalans per ..., sobre les obres que es deuen fer a l’antich Palau de la Generalitat, per donar llum y ventilació a la seva planta baixa”, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, pp. 34-36.
  • PUIG I CADAFALCH, J.; MIRET I SANS, J., 1909-1910. “El Palau de la Diputació General”, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans.
  • RUBIÓ Y CAMBRONERO, I., 1952. El Palacio de la Excma. Diputación Provincial de Barcelona, Diputació de Barcelona.
  • VEGA Y MARCH, M., 1923. Palacio de la Generalidad de Cataluña. Diputación de Barcelona, I- II, Biblioteca Selecta de Arte Español, Publicaicones Laplana, Barcelona.
  • VERGÉS, O.; CRUAÑAS, J., 1982. La Generalitat en la Història de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelon
  • CABALLÉ, F.; GONZÀLEZ, R.; RODRÍGUEZ, C., 2007. Estudi d’impacte arqueològic del Palau de la Generalitat, Cases dels Canonges i el seu entorn, Veclus, s.l., inèdit.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona