Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
La intervenció arqueològica va consistir en l’obertura de 13 sondejos, tant a l’interior de les naus com als quatre patis exteriors. L’objectiu principal era determinar la presència de les estructures arqueològiques, especialment les relacionades amb el baluard, per establir si es podien compatibilitzar amb el projecte de remodelació del mercat.
Així es van poder establir diverses fases constructives:
Baluard de Sant Antoni (1634-1650): es va poder localitzar diversos trams de la cara nord i de l’angle capital, al sector sud-est del mercat. El revestiment exterior, amb una longitud estimada d’uns 90 metres i una amplada de 2, 10 metres, presenta un parament format per fileres de carreus de pedra de Montjuïc, i un cos intern de pedra i morter de calç de bona qualitat. Es va descobrir una alçada de l’escarpa de 2,33 m. També es va detectar el terraplè que omplia les cares i flancs del baluard: Mitjançant aquesta tècnica, d’omplir de terra entre els murs, s’aconseguia una obra més lleugera que permetia més absorció de l’impacte dels projectils de canó. Aquest terraplè estava compost per una capa d’argiles amb nòduls calcaris que cobria diverses anivellacions de llims, probablement procedents de les terres generades durant la construcció del fossat. També es va poder detectar el fossat o vall, que es situaria entre l’escarpa i el camí cobert. Finalment van aparèixer possibles restes del glacis o esplanada, és a dir, del terreny en pendent que baixava des del camí cobert fins al camp, les restes del qual. Consisteixen en una sèrie d’anivellaments formats per capes d’argiles.
Carretera de Madrid (mitjans del segle XVIII): es va documentar un tram d’aquesta via, que era una de les principals vies de comunicació de la ciutat que es dirigia vers el sud i l’oest, que sortint del portal de Sant Antoni, enfilava cap a la Creu Coberta i es projectava, de forma rectilínia, cap a Esplugues i Sant Feliu de Llobregat. La via es va poder detectar a un metre sota el paviment del mercat, tenia una amplada de 9 metres i estava ben delimitada per dos murets. Constava de vorera al seu interior, feta de blocs rectangulars de grans dimensions de pedra de Montjuïc i, a més, es va detectar un fita.
Quarter militar (1857 en endavant): segons un plànol de l’any 1857 i els quarterons de Garriga i Roca, la part nord del baluard s’enderroca i la part sud s’adequa com a quarter, construint noves edificacions com casernes, pavellons, magatzems, etc...
Mercat de Sant Antoni (1872-1882): el mercat fou dissenyat per l’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias l’any 1871 i representà el primer mercat de la ciutat construït fora muralles. La seva construcció va comportar l’enderroc de les restes del baluard i l’amortització definitiva de la carretera de Madrid.
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License
+ 3000 archaeological geolocated and typified interventions.
