Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Estació de Sant Andreu Comtal

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sant Andreu
Codi de parcel·la:
2
Codi d'illa:
2883
Adreces:
Estació de Sant Andreu Comtal
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 432608,00000 | UTM Y: 4587502,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Estació de Sant Andreu Comtal

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

L’arqueòleg Josep de la Vega va realitzar en el jaciment arqueològic localitzat a inicis de la dècada de 1960, per part de Juan Vicente Castells i Juan Vaello, unes prospeccions superficials a mitjans de la dècada de 1970.
A part del mosaic, possiblement policrom descobert al 1854, els materials recollits són els següents: 9 fragments de ceràmica neolítica, 6 estris de sílex, 1 gratador de calcita, 1 micròlit, 1 nucli de talla, 1 pedra de moldre, 1 ullal de senglar, 2 closques de cargol, i 4 valves de peduncle (aquests tres darrers elements indicatius possiblement d'un aixovar funerari). D'època romana es recolliren nombrosos fragments de tègules, 5 imbrices, fragments d'àmfores, fragments de ceràmica de taula (campaniana A i B, i ceràmica sigil•lada), trossos de vidre, 1 rajola i 1 roda de molí.
La ceràmica neolítica és llisa, carenada i amb nanses cintades o perforades, els models són atribuïbles a un neolític mig, datable aproximadament del 3600 al 2700 aC. La ceràmica de taula romana, al combinar campanianes i sigil•lades, dóna una datació aproximada del segle I aC., període en que es deixa de fabricar la ceràmica de vernís negre (campaniana) i és substituïda per la ceràmica sigil•lada aretina, i més tard la sudgàl•lica.
En aquest jaciment, una seqüència estratigràfica força clara (tègules i imbrices del sostre / pedres i estucs de calç dels murs i el seu enlluït / terra grisa amb àmfores i vidres) permet afirmar que en aquest punt hi havia una construcció romana, que pels materials que conté molt possiblement fos part d'una explotació agrària, d'una vil•la. En canvi, per al període neolític, no és tant clar el tipus d'assentament d'on provenen els materials, si d'una cabana o d'un aixovar funerari.

En imatges

Notícies històriques:

  • Tipus: Actuacions d'investigadors i estudiosos | Data: 1854

    Ildefons Cerdà

    Descobriment d'un mosaic romà durant les obres de l'Estació Comtal de Sant Andreu, essent enginyer Ildefons Cerdà.

  • Tipus: Actuacions d'investigadors i estudiosos | Data: 1960 i 1961

    Juan Vicente Castells i Juan Vaello

    Descobriment de materials neolítics i restes constructives d'època romana.

  • Tipus: Actuacions d'investigadors i estudiosos | Data: 1975 i 1976

    Josep de la Vega Gómez

    Prospeccions arqueològiques al mateix indret documentat als anys 1960 i 1961.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Mig. 4000 - 3300/3200 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Final. 3200 - 2500 a.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Desconegut

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
Tipus:
Tipus d'actuació
Tipus admin..:
Tipus actuació administrativa
Director / Autor:
Motivació:
Promotor/propietari:

Documentació

Bibliografia:

  • DE LA VEGA GÓMEZ, J., 1977. "Documents per la carta arqueològica del Pla de Barcelona", Butlletí Mediterrania 10, Barcelona, pp. 9-44.
  • DE LA VEGA GÓMEZ, J., 1993. Els primers batecs històrics de Sant Martí de Provençals: Aproximació als orígens, Santa Coloma de Gramenet.
  • DE LA VEGA GÓMEZ, J. , 1993. Probable orígen romà del nucli inicial de Sant Martí de Provençals, Homenatge al Dr. Miquel Taradell, Barcelona.
  • CLAPÉS CORBERA, J., 1896. Sant Andreu del Palomar, Barcelona.
  • CLAPÉS CORBERA, J., 1931. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar, Llibreria Catalonia, Barcelona.
  • CLAPÉS CORBERA, J., 1982. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar I, Grup d'andreuencs, Barcelona.
  • BALAGUER, V., 1975. Guia de Barcelona á Granollers por el ferro-carril: Guia-cicerone de Barcelona a Granollers, Imprenta Nueva de Jaime Jepús i Ramon Villegas, Barcelona.
  • HUNTINGFORD, E., 1983. "Orígens Històrics de Sant Andreu", Sant Andreu de cap a peus 100, Barcelona, pp. 12-18.
  • SECCIÓ D'ESTUDIS DEL CENTRE EXCURSIONISTA PUIG CASTELLAR, 1983. "Troballes arqueològiques esporàdiques", Puig Castellar 6-7, Santa Coloma de Gramenet.
  • GRANADOS GARCIA, J. O., 1984. "Los primeros pobladores del Pla", I Congrés d'Història del Pla de Barcelona, Institut Municipal d'Història, La Magrana, Barcelona, pp. 67-82.
  • DIEZ QUIJANO, D., 1987. Transports d'Horta, Barcelona.
  • MASOLIVER, M.; SERRA, J., 1995. "La història antiga de Sant Andreu a través de les restes materials", Finestrelles 7, Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, Barcelona, pp. 75-119.
  • BROSSA, J., 1869. Revista andresense 3, 10 de gener, Barcelona.
  • MUÑOZ AMILIBIA, A. M., 1965. La Cultura neolítica catalana de los "Sepulcros de Fosa", Instituto de Arqueología y Prehistoria, Universidad de Barcelona, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona