Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Monestir de Pedralbes

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sarrià-Sant Gervasi
Les Corts
Codi de parcel·la:
1
Adreces:
Baixada del Monestir 9
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 425697,00000 | UTM Y: 4583081,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Monestir de Pedralbes

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

L'adequació de l'antic dormitori del Monestir de Pedralbes com a sala-museu ha fet necessari un pla de rehabilitació i condicionament d'aquesta estança, dins del qual fou previst el desmuntatge dels paviments existents i el rebaix de terres per a la instal•lació de la infraestructura de manteniment. Es va localitzar un mur i una sitja, que permeten pensar en una vil•la romana de gran extensió i actualment situada en el subsòl de l'actual Monestir. Si bé, a l'entorn del jardí del claustre les evidències arqueològiques d'aquest assentament deuen ser minoritàries, donada l'intensa activitat constructiva que s'hi ha desenvolupat.
La següent evidència és la documentació d'un abocador de deixalles de possible època medieval. Aquest dipòsit contenia nombroses restes ceràmiques, moltes de les quals són d'època romana. No obstant, el grup majoritari és el constituït pels exemplars de ceràmica comuna reduïda d'època medieval. Es suposa que la construcció seria amb anterioritat a l'establiment del Monestir i, que potser tindria una relació amb el nucli medieval identificat anteriorment a les zones del torrent Cedró i el Jardí de Lourdes.
S'ha documentat també la presència de quatre sitges excavades en nivells d'aportacions naturals, i situades en un indret molt proper al Torrent del Cedró. Cal suposar que la seva existència estaria relacionada amb les restes medievals documentades, a l'altre costat del mur del segle XIV.

cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric final. 199 - 50 a.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Vil·la

Cronologia inicial:
Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric final. 199 - 50 a.C.
Cronologia final:
Cronologia

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Regular

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
3-6-1931
Núm. Registre Estatal:
Gac 4-6-1931
Comentari:
Monestir de Santa Maria de Pedralbes
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Comentari:
Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

Actuacions:

Data:
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Josep Maria Macias Solé
Motivació:
Condicionament de l'espai per a sales d'exposicions
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • VERRIÉ, F. P., 1951. Pedralbes (Guía), Ed. Salve, Barcelona.
  • PLANAS PARELLADA, J., 1981. Pedralbes. Corte de España, Ajuntament de Barcelona, Barcelona.
  • MESTRES, J. O., 1882. Real Monasterio de Santa María de Pedralbes. Apuntes histórico-arquitectónicos, Tipo-litografía de Celestino Verdaguer, Barcelona.
  • GARCIA BIOSCA, J. E.; MACIAS SOLÉ, J. M.; REYES BELLMUNT, T., 1993. "Intervencions arqueològiques a l'àrea del monestir de Pedralbes", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història. Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 139-144.
  • MANEGAT, J., 1957. "Santa María de Pedralbes", Barcelona. Suplemento Ilustrado de la Gaceta Municipal 31, juliol, Barcelona.
  • ESCUDERO, A., 1974. "Descubrimiento del palacio de la reina Elisenda en Pedralbes", La Vanguardia Española, 7 d'abril, Barcelona.
  • ESCUDERO, A., 1993. El monestir de Santa Maria de Pedralbes, Barcelona.
  • DURAN I SANPERE, A., 1926. "El Monasterio de Pedralbes y su sexto centenario", Barcelona Atracción 182, agost, Barcelona.
  • DURAN I SANPERE, A., 1920. "El real Monasterio de Santa Maria de Pedralbes", Boletín de la Sociedad de Atracción de Forasteros 39, Barcelona, pp. 9-35.
  • BRASÓ, M., 1944. "La cerámica de Pedralbes", Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Barcelona, pp. 44-47.
  • BASSEGODA, B.; RODRÍGUEZ, M., 1928. Pedralbes. El convento. Notas de Historia y de Arte. Las pinturas murales de Ferrer Bassa, Hijos de J. Thomas, Barcelona.
  • BASSEGODA AMIGO, B., 1928. El monasterio de Pedralbes, Barcelona.
  • BASSEGODA AMIGO, B., 1926. "El centenario de Pedralbes", La Vanguardia Española, 14 de març, Barcelona.
  • BASSEGODA AMIGO, B., 1922. Pedralbes. Notas artístico-bibliográficas del Real Monasterio, Ed. Farré y Asensio, Barcelona.
  • AAVV., 2005. Pedralbes. Els tresors del monestir, Institut de Cultura - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona.
  • AAVV., 2001. Petras Albas. El Monestir de Pedralbes i els Montcada (1326-1673), Institut de Cultura - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona.
  • BASSEGODA NONELL, J., 1978. Guia del Monestir de Pedralbes, Edicions de Nou Art, Barcelona.
  • BASSEGODA NONELL, J., 1975. "El monasterio de Pedralbes, transformaciones y restauraciones", Leguas 56, febrer, Barcelona.
  • BASSEGODA NONELL, J., 1976. "Monasterio de Pedralbes", Muebles Tres Uves 49, març-abril, Cervera, pp. 4-28.
  • BASSEGODA NONELL, J., 1972. "El monasterio de Pedralbes museo de arte de Cataluña", La Vanguardia Española, 13 de febrer, Barcelona.
  • BASSEGODA NONELL, J., 1975. "Pedralbes. Monasterio y palacio real", La Vanguardia Española, 7 setembre, Barcelona.
  • GARRUT, J. M., 1975. "Crónica del Museo", Cuadernos de Arqueologia e Historia de la Ciudad, 16, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 159-183.
  • MENÉNDEZ PABLO, F. X. , 1998. "Les Corts en època romana: el poblament rural i la xarxa viària del sector meridional del Pla de Barcelona", I Jornades de Recerca Històrica de Les Corts. Ponències i comunicacions (Barcelona, 14 i 15 de març de 1997), Quaderns de l'Arxiu 3, Arxiu Municipal del Districte de les Corts, Barcelona, pp. 59-74.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona