Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Avinguda Vilanova 3-11

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
L'Eixample
Codi de parcel·la:
7
Codi d'illa:
1528
Adreces:
Avinguda Vilanova 3-11
Carrer Roger de Flor 39-43
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431504,00000 | UTM Y: 4582609,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica vingué motivada pel projecte de construcció de nous vestíbuls de l’estació de Metro d’Arc de Triomf, i va ocupar una àrea aproximada de 2.800 m2. Així, es va poder documentar les restes de diversos elements dins d’un ventall cronològic que va des del segle IX i fins al segle XX.
Les restes més antigues documentades corresponen a una necròpolis, d’època altmedieval, entre els segles XI i XII. Tenint present aquesta cronologia, la seva existència hauria d’estar relacionada amb algun edifici religiós en una zona propera. L’única construcció d’aquest tipus que es coneix és l’església de Santa Eulàlia del Camp, fundada al segle IX i que pervisqué fins al segle XII, moment en el qual fou convertida en monestir de monjos agustinians.
Un element que cal destacar és la documentació del Rec Comtal, el qual ha posat de manifest l’ús diferent del conreu de les terres, en funció de la banda on es situava el Rec. És a dir, les terres situades a l’est del Rec, eren de conreu de regadiu i perduraran fins el segle XVII, mentre que les de la dreta no. La interrupció en aquesta data del conreu de regadiu pot ser fruït, de la Guerra dels Segadors, i de la construcció d’un pont de pedra damunt el Rec Comtal, l’any 1677.
S’identificaren també les restes de dues vies de comunicació: la via de Ribes i la via d’Horta.
L’origen històric de la via de Ribes cal associar-lo a l’antic traçat del camí romà, que des del nord, entrava al ciutat pel costat est. L’excavació va permetre documentar una seqüència estratigràfica ininterrompuda des de la segona meitat del segle XII fins a la primera meitat del segle XVI, amb un total de nous nivells de paviments, tots ells de terra piconada, excepte un d’empedrat que es va datar de la primera meitat del segle XVI.
Pel que fa a les restes de la via d’Horta, també es va poder detectar una seqüència estratigràfica dilatada, en aquest cas entre el segle XIII i la primera meitat del segle XVII, tot i que es coneix per documentació de la seva existència des del segle XI. Es documentaren 8 paviments de terra piconada, excepte un empedrat que es datà del segle XIV. Aquest tram de la via d’Horta, que transcorria paral•lel al costat est del Rec Comtal, fou amortitzat a partir de la segona meitat del segle XVII.
L’espai que s’estenia entre el Rec Comtal i les dues vies fou ocupat per construccions domèstiques, algunes d’elles de certa entitat (com un hostal o una masia...) i que estigueren en ús des del segle XIII i fins al segle XV.
A partir de la segona meitat del segle XV, apareixen uns retalls irregulars i de dimensions variables, que s’identifiquen com a forats per a l’extracció d’argiles, els quals queden amortitzats entre finals del segle XV i principis del XVI.
Ja en el segles XVI i XVII es documenta una casa entre la via de Ribes i el Rec Comtal.
L’aprovació del Pla Cerdà l’any 1859 comportà importants alteracions topogràfiques en aquesta zona, on es detecten terraplenaments de fins a tres metres. De la segona meitat del segle XIX es documenta un petit forn ceràmic, del que cal destacar els materials aparegut en un dels nivells de la seva amortització: es tracta d’un conjunt de maons refractaris amb marques de fabricació, que han permès identificar la seva procedència. Es tracta de tres fàbriques:Ramsay, Robson i Tcar, de la localitat de Newcastle-on-Tyne.
Finalment les obres de construcció del ferrocarril al voltant de l’any 1930 amortitzen les restes anteriors. Cal esmentar que el passadís per on circulaven els vianants per a accedir a les vies del tren corresponia al traçat del Rec Comtal.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Fossa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Rec

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Via

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Forn

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Conservació

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
Del 15 de gener al 18 d'agost de 2009
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Jordi Aguelo (Griu, s.l.), Toni Juárez, Carme Subiranas (Arcs, s.l.)
Motivació:
Construcció de nous vestíbuls a l'intercamviador de l'estació de l'Arc de Triomf (Línia 1 de TMB i de RENFE)
Promotor/propietari:
GISA

Documentació

Bibliografia:

  • AGUELO, J.; JUÁREZ, T; SUBIRANAS, C., 2010. "Arc de Triomf", Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2009. Muhba, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. p.52-55.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona