Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Monestir de Pedralbes

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sarrià-Sant Gervasi
Les Corts
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1
Adreces:
Baixada del Monestir 9
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 425752,00000 | UTM Y: 4583085,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Monestir de Pedralbes

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

A l'any 1973 es signà entre l'Ajuntament de Barcelona i la Comunitat de Clarisses del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes un acord on el consistori faria construir un nou convent per a les monges a fi de poder llogar l'antic monestir per restaurar-lo i obrir-lo al públic com museu.
El projecte d'adaptació, redactat per l'Àrea de Projectes i Obres de l'Ajuntament de Barcelona, requeria de diverses obres que afectaven al propi nivell del dormitori, a l'hort posterior del costat del carrer Montevideo i la substitució del corredor que permetia el pas de la comunitat entre les noves dependències i l'església que discorria sota l'antic dormitori. Va obeir a dos motius diferents que afectaren el monestir i el seu entorn: la condicionament de la ja despareguda sala d'exposicions Thyssen-Bornemisza i la construcció del segon cinturó. Al 1973 es faria una intervenció arqueològica amb l’objectiu de localitzar les restes del palau de la Reina Elisenda, efectuant les cales a la zona NO i O del Monestir i als jardins exteriors.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Monestir

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
3-6-1931
Núm. BOE:
04/06/1931
Núm. Registre Estatal:
Gac 4-6-1931
Comentari:
Monestir de Santa Maria de Pedralbes
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Comentari:
Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

Actuacions:

Data:
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Assumpta Escudero / Joaquima Sol / Margarita Tintò
Motivació:
Condicionament de l'antiga sala d'exposicions Thyssen-Bornemitza i la construcció del segon cinturó.
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • AAVV., 2001. Petras Albas. El Monestir de Pedralbes i els Montcada (1326-1673), Institut de Cultura - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona.
  • AAVV., 2005. Pedralbes. Els tresors del monestir, Institut de Cultura - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona.
  • BASSEGODA AMIGO, B., 1922. Pedralbes. Notas artístico-bibliográficas del Real Monasterio, Ed. Farré y Asensio, Barcelona.
  • BASSEGODA AMIGO, B., 1926. "El centenario de Pedralbes", La Vanguardia Española, 14 de març, Barcelona.
  • BASSEGODA AMIGO, B., 1928. El monasterio de Pedralbes, Barcelona.
  • BASSEGODA NONELL, J., 1972. "El monasterio de Pedralbes museo de arte de Cataluña", La Vanguardia Española, 13 de febrer, Barcelona.
  • BASSEGODA NONELL, J., 1975. "El monasterio de Pedralbes, transformaciones y restauraciones", Leguas 56, febrer, Barcelona.
  • BASSEGODA NONELL, J., 1975. "Pedralbes. Monasterio y palacio real", La Vanguardia Española, 7 setembre, Barcelona.
  • BASSEGODA NONELL, J., 1976. "Monasterio de Pedralbes", Muebles Tres Uves 49, març-abril, Cervera, pp. 4-28.
  • BASSEGODA NONELL, J., 1978. Guia del Monestir de Pedralbes, Edicions de Nou Art, Barcelona.
  • BASSEGODA, B.; RODRÍGUEZ, M., 1928. Pedralbes. El convento. Notas de Historia y de Arte. Las pinturas murales de Ferrer Bassa, Hijos de J. Thomas, Barcelona.
  • BRASÓ, M., 1944. "La cerámica de Pedralbes", Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Barcelona, pp. 44-47.
  • DURAN I SANPERE, A., 1920. "El real Monasterio de Santa Maria de Pedralbes", Boletín de la Sociedad de Atracción de Forasteros 39, Barcelona, pp. 9-35.
  • DURAN I SANPERE, A., 1926. "El Monasterio de Pedralbes y su sexto centenario", Barcelona Atracción 182, agost, Barcelona.
  • ESCUDERO, A., 1993. El monestir de Santa Maria de Pedralbes, Barcelona.
  • ESCUDERO, A., 1974. "Descubrimiento del palacio de la reina Elisenda en Pedralbes", La Vanguardia Española, 7 d'abril, Barcelona.
  • GARCIA BIOSCA, J. E.; MACIAS SOLÉ, J. M.; REYES BELLMUNT, T., 1993. "Intervencions arqueològiques a l'àrea del monestir de Pedralbes", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història. Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 139-144.
  • GARCIA BIOSCA, J. E.; MACIAS SOLÉ, J. M.; REYES BELLMUNT, T., 1993. "Intervencions arqueològiques a l'àrea del monestir de Pedralbes", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història. Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 139-144.
  • GARRUT, J. M., 1975. "Crónica del Museo", Cuadernos de Arqueologia e Historia de la Ciudad, 16, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 159-183.
  • MANEGAT, J., 1957. "Santa María de Pedralbes", Barcelona. Suplemento Ilustrado de la Gaceta Municipal 31, juliol, Barcelona.
  • MESTRES, J. O., 1882. Real Monasterio de Santa María de Pedralbes. Apuntes histórico-arquitectónicos, Tipo-litografía de Celestino Verdaguer, Barcelona.
  • PLANAS PARELLADA, J., 1981. Pedralbes. Corte de España, Ajuntament de Barcelona, Barcelona.
  • VERRIÉ, F. P., 1951. Pedralbes (Guía), Ed. Salve, Barcelona.
  • MENÉNDEZ PABLO, F. X. , 1998. "Les Corts en època romana: el poblament rural i la xarxa viària del sector meridional del Pla de Barcelona", I Jornades de Recerca Històrica de Les Corts. Ponències i comunicacions (Barcelona, 14 i 15 de març de 1997), Quaderns de l'Arxiu 3, Arxiu Municipal del Districte de les Corts, Barcelona, pp. 59-74.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona