Descripció:

Arran de la intervenció arqueològica realitzada al Circuit d’Educació Viària de la Guàrdia Urbana del Parc de la Ciutadella i a l’interior del Parc Zoològic, es pogueren extreure una sèrie de dades d’interès arqueològic. Aquestes, feien referència a certs aspectes dels sistemes defensius com de tipus morfològic o de les tècniques constructives emprades tant del tram de muralla del segle XVI com de la ciutadella borbònica, així com també del posterior procés de destrucció d’aquests i la construcció de l’Exposició Universal de 1888.

Tram de muralla del segle XVI
Les evidències d’ocupació més antigues documentades a la intervenció es centren bàsicament en la construcció del tram de muralla del segle XVI, localitzada en un sondeig. Sembla que fou en aquest segle quan es va començar a construir la muralla de mar, el sector més desprotegit de la ciutat, tancant definitivament el traçat de la fortificació de la ciutat.
D’altra banda, es construïren tres baluards que no responen a un model o estil basat en els tractats de l’època: el de Llevant, el de Ponent i el de Migjorn.
El tram de muralla localitzada a la present intervenció, que es situa al nord-oest del baluard de Llevant i es dirigeix cap el Portal de Sant Daniel, mostrava un parament força acurat amb carreuons de pedra de Montjuïc i un cos intern de pedra i morter de color beix de bona qualitat. Comptava amb una orientació en sentit nord-oest/sud-est, i apareixia a una fondària respecte al nivell de circulació actual d’1 m (a una cota de 3’65 m s.n.m.).
D’aquest tram de muralla, cal destacar la presència d’una tronera o obertura practicada en el mur per deixar passar la boca d’un canó. La seva ubicació permetria la defensa del flanc nord-oest del baluard de Llevant.

Ciutadella borbònica
Un cop acabada la Guerra de Successió amb la victòria de Felip s’enderrocarà part de la muralla de llevant i de marina per construir la Ciutadella militar que comportà l’arrasament del barri de la Ribera al voltant de l’actual Mercat del Born.
En aquest sentit, en dos dels sondejos es van documentar les possibles restes constructives d’un magatzem de palla i ordi que, situat a l’interior de la Ciutadella, es localitzava just davant del baluard de Don Fernando.
D’altra banda, en un altre sondeig, es va localitzar el mur o límit intern de la Ciutadella, concretament del tram situat entre els baluards de Don Fernando i el de Don Felipe. Es tractava d’una obra realitzada amb blocs de pedres de diferents mesures i morfologies, alguns d’ells ben escairats, lligats amb morter sorrenc de color beix.

Exposició Universal de 1888
Finalment, a partir del 1870 s’inicia el procés d’enderroc de la Ciutadella amb motiu de la construcció del recinte de l’Exposició Universal de 1888. Aquesta, que ocupava una superfície de 380.000 metres quadrats, s’estenia des de l'Arc del Triomf, el Parc de la Ciutadella, el Parc Zoològic, i part de l'actual Estació de França fins al lloc on avui dia s’ubica l'Hospital del Mar. Tanmateix, un cop finalitzada, es van conservar tres edificis de la Ciutadella: el Palau del Governador, la capella i l’arsenal que, després de diverses reformes, es convertí en la seu del Parlament de Catalunya.
En primer lloc, al circuit d’educació viaria es documentà una estructura soterrada interpretada com un possible col•lector que, a partir de la seva situació i tècnica constructiva, s’ha relacionat amb les infraestructures de l’Exposició, encara que no es pot descartar el fet que pertanyi a una construcció o obra posterior.
En d’altres sondejos es trobà un paviment de rajol que s’interpreta com la coberta de dit col•lector. En canvi, en un dels sondejos, es va documentar l’interior d’aquest servei, format per dos murs perimetrals obrats amb blocs de pedres lligats amb morter de calç blanca i amb un terra de rajol de morfologia quadrada.
Pel que fa a l’interior del zoo, es trobaren un grup d’estructures que presentaven una major dificultat alhora d’atribuir-les una datació ja que, d’una banda, els nivells o estrats que les amortitzaven no proporcionaren suficients materials per precisar la seva cronologia i, d’altra banda, aquestes no apareixen a les planimetries històriques. No obstant, a partir de la seva situació, tècnica constructiva i fondària a la que apareixien podrien correspondre a les instal•lacions o construccions de l’Exposició Universal de 1888.