Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Montjuïc

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sants-Montjuïc
Adreces:
Ferrocarrils Catalans, Avinguda
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 428545,00000 | UTM Y: 4578731,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Montjuïc

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Al sector de la muntanya de Montjuïc anomenat Pont de l’Esparver, a l’any 1928 durant la construcció de la trinxera per on havia de passar el tren que anava de Magòria al Port es varen localitzar un conjunt de sitges de grans dimensions, amb material que es podria adscriure a la cultura ibèrica. Descobertes com a conseqüència de la primera urbanitació i arranjament de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929.
No va ser fins al 1946, que l’arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols, aleshores delegat d’Excavacions a Barcelona, va redactar un pla d’actuació en relació al patrimoni de la ciutat, i va posar les sitges del port com un punt d’interès prioritari. Posteriorment, s’han fet les intervencions 005/1984 i 315/1990.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1928

    Josep de Calassanç Serra i Ràfols

    Descoberta en fer la línia del tren que enllaçava la via del tren dels ferrocarrils de l'estació de Magòria fins al port.

cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric antic. 800 - 450 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric final. 199 - 50 a.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
Tipus:
Tipus d'actuació
Tipus admin..:
Tipus actuació administrativa
Director / Autor:
Motivació:
Promotor/propietari:

Documentació

Bibliografia:

  • ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J., 1945. "Carta Arqueológica de España: Barcelona", Archivo Español de Arqueología XX, C.S.I.C - Instituto Diego Velázquez, Madrid.
  • ASENSIO, D. [et al.]., "Montjuïc: focus de poder a la Laietània i centre comercial i redistribuïdor a la Mediterrània", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • ASENSIO, D.; CELA, X.; MIRÓ, C.; REVILLA, E., 2009. "El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de Magòria o de Port. Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis, 05, MUHBA, Barcelona, pp. 13-85.
  • ASENSIO, D.; CELA, X.; MIRÓ, C.; REVILLA, E., 2009. "El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de Magòria o de Port. Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis, 05, MUHBA, Barcelona, pp. 13-85.
  • AULADELL MARQUÈS, J., 2004. Tecnologia del treball del ferro al nordest peninsular en l'ibèric antic i ple, tesi de Llicenciatura, Universitat de Barcelona, Barcelona.
  • BLANCH, R. M. [et al.], 1993. "Un gran magatzem laietà al Mont Jovis: les sitges del Port (Montjuïc, Barcelona)", III Congrés d’Història de Barcelona, Barcelona, pp. 119-126.
  • BLANCH, R. M. [et al.], 1993. "La pedrera romana de Montjuïc", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història. Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 129-137.
  • BURCH, J., 1995. L'emmagatzematge de cereals en sitges d'època ibèrica al nord-est de Catalunya, tesi doctoral, Universitat de Girona.
  • CARRERAS, C., 2009. “Preliminars: L’estudi del territori de la colònia i les primeres terrisseries”. Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 11-20
  • DE LA VEGA GÓMEZ, J., 1977. "Documents per a la carta arqueològica del Pla de Barcelona", Butlletí Mediterrania 10, Barcelona, pp. 9-44.
  • GRANADOS GARCIA, J. O., 1984. "Los primeros pobladores del Pla", I Congrés d'Història del Pla de Barcelona, Institut Municipal d'Història, La Magrana, Barcelona, pp. 67-82.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O., 1978. "Barcelona, de la Prehistoria a la Romanización", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, XXI, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 12-15.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O., 1982. "Cerámicas de importación halladas en los silos del Port (Barcelona)", Helike, 1, Elx, pp. 163-181.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O. [et al.]., 1986. "Montjuïc dins el context del món ibèric laietà antic", VI Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, pp. 211-218.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O.; RODÀ, I., 1993. "La Barcelona de l'època romana", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 11-24.
  • GRANADOS GARCÍA, O., 1991. "Les darreres intervencions arqueològiques a Barcelona", Tribuna d’arqueologia 1989-1990, Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, Barcelona, pp. 147-148.
  • MIRÓ ALAIX, C., 1998. "El passat antic de la muntanya de Montjuïc", Els barris de Barcelona II, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 18-25.
  • MIRÓ ALAIX, C., 1998. "El passat antic de la muntanya de Montjuïc", Els barris de Barcelona II, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 18-25.
  • MIRÓ ALAIX, C., 2001. "Els ibers al Pla de Barcelona: el poblat ibèric de Montjuïc", De Barcino a Barcinona (segles I-VII), MHCB, Barcelona, pp. 112-139.
  • MIRÓ ALAIX, M. T., 1989. "Les sitges del port (Montjuïc)", Montjuïc a la Barcelona antiga, Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona.
  • PIERA FIBLA, Ll. , 1993. “Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya”, Empúries. Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, vol. 48-50, II, Ricard Batista i Noguera (dir.), Diputació de Barcelona, Barcelona, pp. 206-211.
  • ROCA BLANCH, E., 2000. Montjuïc, la muntanya de la ciutat, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona.
  • ROCA ROCA, J., 1917. "Montjuich. Notas históricas y descriptivas, Barcelona". Boletín de la Sociedad de Atracción de Forasteros (Syndicat d'Initiative) XXIX, Ajuntament de Barcelona - Diputació de Barcelona, Barcelona, pp. 18-72.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1974. "Las relaciones comerciales entre Iberia y Grecia durante la segunda Edad del Hierro", Simposio Internacional de Colonizaciones, Barcelona.
  • VIVES, E.; MIRÓ, C., 1991. "Restos humanos de época ibérica en Montjuïc (Barcelona). La excavación de l'Avinguda dels Ferrocarrils Catalans-Antiga Via de Magòria- en la montaña de Montjuïc", VII Congreso de Antropología Biológica de España, Granada.
  • VIVES, E.; MIRÓ, C., 1991. "Restos humanos de época ibérica en Montjuïc (Barcelona). La excavación de la Avinguda dels Ferrocarrils Catalans -antiga Via de Magòria- en la montaña de Montjuïc", Nuevas perspectivas en Antropología, Granada, pp. 1073-1088.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona