Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
Als anys 1984-1985, el Museu d'Història de la Ciutat -l'actual Museu d'Història de Barcelona- va realitzar un seguit d'excavacions a la zona on s'ubicaven les conegudes Sitges del Port, al costat del camí de l'Esparver. Justament, al peu del vessant sud de la muntanya de Montjuïc, prop del lloc on s'havia excavat una sitja reomplerta amb materials ibèrics l'any 1946, sota la direcció de J. de C. Serra i Ràfols. Aquesta formava part d'un conjunt localitzat l'any 1928, quan es van obrir unes rases per l'enllaç de l'estació i el port. Es van observar, a part de l'esmentada sitja, altres retalls a la roca, de característiques semblants, dels quals, tant sols un es va excavar, sense que proporcionés cap resta de material.
Es van efectuar treballs en quatre sectors: el sector 1 que corresponia a una gran àrea de 20 x 10 metres, paral·lela a la via del tren de la línia de Magòria al costat de les sitges excavades l'any 1946; el sector 2, com es va anomenar la següent plataforma de la muntanya on s'havien localitzat restes de possibles sitges; el sector 3, corresponent a la plataforma superior, i al sector 4, situat al Pla del Castell del Port.
Aquesta intervenció arqueològica planteja un problema d'interpretació d'algunes de les sitges localitzades l'any 1928 i excavades l'any 1946, a l'aparèixer un nivell molt fèrtil amb materials del segle IV aC. per sota del nivell de boca part d'aquestes suposades sitges.
L'estratigrafia del sector 1 ens proporciona dues dades, per una banda ens mostra l'existència d'esllavissaments de les terres de la muntanya a les quals correspondrien els potents nivells argilosos amb material del segle IV aC., segellats pel nivell de margues el qual també s'hauria produït per un altre esllavissament. Proposem aquesta interpretació per la inclinació dels estrats que segueixen el desnivell natural del terreny. Per altra banda apareixen uns elements que ens podrien donar indicis d'una possible zona d'hàbitat. Aquests elements consisteixen en uns nivells amb pedres alineades que podrien formar part d'un mur o del seu enderrocament, una llar formada per un cercle de pedres que envoltava una taca de cendres i el possible forat retallat a la roca per a disposar un pal.
En una de les sitges, va aparèixer les restes d'un carro, datat, segons el context ceràmic, de finals del segle V - mitjans segle III aC. Els elements fèrrics, els únics conservats amb l'empremta de l'estructura de fusta, consistien en la llanta o revestiment perimetral complet d'una de les rodes, els fragments d'una segona roda, els grans claus que la subjectaven a l'estructura massissa inferior, alguns reblons, diversos travessers d'unió i peces de suspensió -subjecció, com lleves i clavilles.
Pel que fa al sector 2, segons els arqueòlegs directors, els forats que estan documentats no són sitges, sinó que són obertures d'entrada a les mines de terra d'escudella que existien en aquesta àrea, tenint en compte que per la seva forma i rebliment no correspondrien al que hauria de ser una sitja.
A l’anomenat sector 3, després d’obrir 3 cales es va corroborar l’estratigrafia de les traces del barraquisme de la segona meitat del segle XX. Al sector 4, situat al Pla del Castell de Port, la única cala no va aportar cap tipus de material arqueològic. És en aquest sector on s'ha trobat els materials arqueològics datables als segles V i IV aC. en endavant, lloc idoni per l'establiment d'un nucli ibèric encarat al comerç.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
