Descripció:

La intervenció arqueològica al passeig de la Zona Franca 184-188/189, vinculada a l’edificació de Foneria L-9 proporcionà resultats positius. Els treballs de documentació duts a terme apuntaren l’existència d'una llarga etapa d'ocupació que, després de les primeres experiències durant els últims segles abans del canvi d'era, va aprofitar els recursos naturals condicionant un paisatge peculiar, determinat pel procés de formació deltaica, de manera racional i extremadament organitzada.

Estructures del període ibèric final (s. III-I a.C.)
Pel que fa a la ocupació ibèrica, es documentaren una sèrie d’estructures que presentaven una mateixa tipologia constructiva consistent en la disposició de pedra rierenca lligada amb argila.
Sembla que aquestes estructures es podrien ubicar en dues fases, la segona de les quals suposa un canvi d’orientació que marcarà el patró que es mantindrà, almenys, durant sis segles.

Ocupació romana
L'ocupació romana d'època imperial sembla haver-se assentat, també, en dues fases diferents. En primer lloc es documentà un aterrassament destinat a crear una plataforma en el pendent natural.
La finalitat d'aquest aterrasament i de la creació d'una plataforma es degué a la voluntat de delimitar un espai comprès a l'interior d'una ocupació més extensa, probablement relativa a una de les villae documentades al voltant d’aquesta zona, de la qual un mur de contenció constituïa probablement el límit exterior cap al sud, confrontant amb un camí que, en un altre lloc, havia de garantir l'accés al conjunt.
Així, en un primer moment, és a dir, al voltant del canvi d'era, probablement aquest sector era destinat a l'explotació agrícola i no preveia cap edificació en alçat. Més tard, entre el segle II i el començament del segle III d.C la plataforma va ser ocupada per una sèrie d'estructures que, encara que pertanyessin a un context rural, mostren una certa articulació i impliquen una notable transformació de l'espai.
El sector va ser edificat amb una estructura a mode de recinte perimetral, a l'interior del qual es va excavar un pou cobert, englobat dintre d'una habitació, i un espai a cel obert pavimentat amb una tècnica simple, de llarga tradició, consistent en un nivell compactat de pedres petites i ceràmica esmicolada.
La tipologia del material – àmfores (quasi exclusivament del tipus Gauloise 4) i ceràmica comuna - es pot relacionar amb un context productiu i d’emmagatzematge més que a un àmbit residencial. No obstant, el fet que aquest material s'hagi trobat, ja inutilitzat, en moviments de terra força limitats en el temps, principalment entre el començament i la primera meitat del segle III d.C., juntament al fet que fins a aquesta època el sector investigat no mostra senyals d'activitat importants implica que la seva procedència originaria s'hagi de cercar en un altre àmbit, topogràficament no gaire allunyat, més directament vinculat amb l'activitat portuària i estaria destinat a l’emmagatzematge dels productes importats.

Ocupació tardoantiga (s. V-VI d.C.)
Al voltant del segle V d.C. l'àrea edificada va rebre una reducció d'espai. No obstant, no sembla haver-hi hagut canvis evidents en l’ús del sector, ja que es manté el pou - recalcant també l'habitació que l'envoltava - i el paviment.
Les dades més importants es desprenen de l'impressionant quantitat de material orgànic conservat a l’amortització del pou, que permeten reconstruir amb notable aproximació el paisatge dels últims moments d'aquesta fase.
Els resultats detallats de les anàlisis carpològiques i de les restes de fusta precedents del pou es troben inclosos en el corresponent informe elaborat pel Servei d'Anàlisis Arqueològiques de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des d’un punt de vista general, cal esmentar que les anàlisis han provat l'existència d’una majoria de plantes domèstiques de port arbori: vinya i arbres fruiters (avellaner, noguera, figuera i cirerer). Una espècie, el meló, s’ha de referir a l’activitat hortícola amb notable necessitat d’aigua, mentre que un únic fragment, dintre de la gran quantitat de restes vegetals, de raquis d'ordi, indicaria que els cereals i lleguminoses cultivades no haurien tingut, en aquest indret, gairebé cap difusió.
Sí que apareixen, en canvi, tàxons de caràcter sinantròpic (Chenopodium album, Polycnemum arvense, Euphorbia helioscopia subsp. helioscopia, Oxalis sp, Plantago sp, Polygonum aviculare, Urtica urens i Verbena officinalis). Sobretot, com és lògic des del punt de vista de la localització del jaciment, destaquen una sèrie d’espècies indicatives de zones humides (Rorippa cf nasturtium-aquaticum subsp nasturtium-aquaticum, Sambucus ebulus, Polycnemum arvense, Carex sp, Cladium mariscus, Hypericum sp, Anagallis/Lysimachia), d’aiguamolls o marítimes (Xantium strumarium subsp brasilicum, Ruppia maritima i Zannichellia palustris).
Pel que fa a les restes llenyoses, l’estudi va demostrar, entre altres coses, que els fragments són representatius de diferents àrees de captació, relatives almenys a cinc tipus de vegetació (Altimontana, Cultivada/introduïda, Mediterrània, Submediterrània, Ribera) i que un important percentatge de peces es refereix a objectes treballats, que en principi, tot i que la seva interpretació encara necessiti d’aprofundiments exhaustius, es poden relacionar amb eines utilitzades en el marc d’explotació agrícola que caracteritza el jaciment fins al seu abandonament, cap al segle VI d.C.