Descripció:

En la present intervenció es pogué documentar la dinàmica ocupacional d’un immoble pertanyent al barri de la Ribera. Així, s’evidenciaren diverses estructures que pertanyen a tres fases d’ocupació: època medieval (segles XIII - XV), època moderna (segles XVI - XVIII) i època contemporània (segles XIX - XX).

Segles XIII – XV.
La documentació emprada en l’estudi arquitectònic va permetre afirmar l’existència de dos habitatges, un d’ells bastit durant el segle XIII (el que afronta amb el carrer de Gíriti) i l’altre del segle XIV (amb façana al carrer dels Vigatans).
Pel que fa als espais que afronten al carrer dels Vigatans, d’un moment previ a la documentació disponible, es documentaren originalment 3 cases d’una sola crugia, que probablement disposaven d’un arc sostingut per pilastres (evidenciats en dues, de les tres cases ) a la zona intermèdia. Les dimensions d’aquestes cases concorden amb les habituals d’aquest context: una amplada de 5 m. aproximadament, que correspon a la biga mestra sobre la qual descansava l’edifici. La fondària podia ser més considerable, amb pati posterior o un hort contigu. La casa 1 tenia entre 4’80 i 5’20 m. d’ample i 12 m. de fons. La casa 2 tenia 4’20 m d’ample i 11 m. de fons. La casa 3 tenia 4’50 (es fa estreta a la part central fins als 3’40 m.) i 12’50 m. de fons.
Poc més tard es produiria una primera subdivisió en la qual la casa 1 disposaria de quatre apartaments, la casa 2 constaria de dues estances i la casa 3 quedà dividida en tres àmbits.
Segurament ja en el segle XV s’unificaren les 3 cases del carrer dels Vigatans i la planta baixa es segmentà en, com a mínim, vuit apartaments articulats al voltant d’un pati.
D’altra banda, la finca del carrer de Gíriti segons la documentació disponible i les estructures arqueològiques evidenciades, sembla que fou bastida durant el segle XIII i disposava a la planta baixa de 4 estances com a mínim. En diferents estances d’aquest immoble es documentà un pou i una estructura de combustió.
Així, doncs, els resultats de la present intervenció es vinculen amb una trama urbana plenament consolidada, que és un fenomen documentat a partir del segle XIII. Les troballes consisteixen fonamentalment en diferents habitatges orientats a dos carrers. Les tres cases del carrer dels Vigatans tant per la seva planta com per les dimensions i estructures internes, es troben estandarditzades tenint en compte les similituds que presenten: planta rectangular, fons d’entre 10 i 12 metres i amplada d’entre 4 i 5 metres. Aquests habitatges es caracteritzen per tenir, en principi, una sola crugia de planta rectangular, que posteriorment es subdivideix. Això ve recolzat per la presència de diferents pilastres localitzades a dues de les cases. Aquestes pilastres sostenien una possible galeria arcada.
La finca del carrer de Gíriti és de majors dimensions i de distribució diferent. Cal afegir la impossibilitat d’establir àrees funcionals, sobretot pel que fa als espais situats més a l’interior.
La particularitat més destacable d’aquesta casa és l’estructura de planta poligonal amb 4 llenços localitzada a l’habitació 5, tres d’ells formant una planta amb tendència hexagonal i el darrer completament desviat d’aquest traçat, tot creant una estança de funcionalitat incerta.

Segles XVI – XVIII
A partir del segle XVI (1593) es té constància documental de la unificació d’ambdues finques. L’existència d’un semisoterrani que ocupa quasi la totalitat de la finca atorgava al conjunt una certa unitat constructiva. A banda, es constataren accessos a aquest semisoterrani des de diferents habitacions pertanyents tant a la part a tocar del carrer de Gíriti com de la part del carrer dels Vigatans.
Sembla que de manera prèvia a aquesta obra hi han indicis del parcel•lari pertanyent als segles XVI i XVII. Es tracta d’aquells espais que no resultaren afectats per la construcció del semisoterrani, amb una presència desigual i dispersa. Les restes s’han observat a partir de la fonamentació d’algun element de sustentació, arranjaments de diversos pous, retalls vinculats amb processos constructius i algun dipòsit probablement baixmedieval i utilitzat fins aquest moment.

Segles XIX - XX
El procés de terciarització dels edificis del casc antic culmina a mitjans del segle XX. En aquest sentit, la documentació ofereix informació sobre les diferents activitats que s’hi desenvoluparen. Es tracta fonamentalment de la instal•lació de petits tallers i botigues.
Sembla que algunes restes documentades es podrien posar en relació amb la manufactura de productes derivats del grafit, carbó i aliatges diversos, atesa la presència d’un estrat d’anivellament localitzat a les habitacions 2 i 3, amb abundants restes d’escòria en el seu interior.
Amb aquesta cronologia també es pogué observar part de la xarxa de clavegueram i algunes fosses sèptiques d’ús comunitari. La major part d’aquestes estructures es bastiren en la important reforma de l’edifici esdevinguda entre 1862 i 1865.