Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Sant Pere Més Baix 70-74

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
30
Codi d'illa:
1423
Adreces:
Carrer Sant Pere Més Baix 70-74
Carrer Metges 25-31
Carrer Jaume Giralt 42-46
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431342,00000 | UTM Y: 4582169,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció efectuada als carrer de Sant Pere Més Baix, Metges i Jaume Giralt es va organitzar en diferents fases. En primer lloc, les tasques es van engegar amb el rebaix d’una àrea de planta quadrada situada a tocar de la façana dels carrers Sant Pere Més Baix i Jaume Giralt. Posteriorment es continuà amb una zona més petita, al sud de la part ja excavada, tot seguint el contorn del futur edifici.
Paral•lelament al procés d’excavació es va realitzar el desmuntatge d’aquelles estructures que amb la seva presència impedien l’observació de les construccions i estrats més antics. Dita tasca d’eliminació s’efectuà utilitzant mitjans mecànics però sobretot manualment, amb l’objectiu d’entendre i documentar de manera més precisa les relacions físiques de les estructures i nivells arqueològics associats. Les restes que no quedaven afectades es van protegir amb geotèxtil i posteriorment es varen cobrir amb picadís de pedra a fi de protegir-les durant les tasques de construcció de l’edifici. D’aquesta manera es va poder documentar la dinàmica ocupacional d’una illa de cases pertanyent al barri de Sant Pere. No obstant, aquesta intervenció va estar sotmesa a una limitació relativa a la cota final d’excavació, que en ocasions va ser insuficient per a poder observar la seqüència estratigràfica completa de la zona. A aquesta circumstància cal afegir un factor arbitrari, que era l’orografia de la zona, aspecte que tenia un cert grau d’influència en la localització del substrat geològic. Per aquesta raó, hi havia una diferència substancial en dos dels sectors excavats. D’una banda, en el sector septentrional de l’excavació es va poder assolir en molts punts el substrat natural. En canvi, a la zona sud es va evidenciar la part superior dels murs pertanyents al parcel•lari i els primers nivells d’utilització baix medievals.
Malgrat aquests inconvenients, es va poder evidenciar diverses estructures relacionades amb tres fases d’ocupació: època medieval (segles XIII - XIV), època moderna, que es va separar en dos períodes (segles XV - XVI i XVII - XVIII) i època contemporània (segles XIX - XX). Les restes documentades dels segles XIII-XIV es vinculen amb una trama urbana plenament consolidada a partir del segle XIII. Les troballes van consistir fonamentalment en diferents habitatges orientats a tres carrers, que presentaven una part central probablement d’ús comunal. Les dimensions i estructures internes en planta es trobaven sorprenentment estandaritzades per les similituds que presenten: planta rectangular, fons entre 10 i 11 m. i una amplada entre 4 i 5 m. En concret es van localitzar tres cases amb accés al carrer de Sant Pere Més Baix i dues finques amb la porta al carrer de Jaume Giralt. Aquests habitatges es caracteritzaven per tenir, en principi, una sola crugia de planta rectangular. La seva ocupació es veia confirmada a través de successius nivells de circulació en forma de sòls de terra piconada, arranjats tot sovint amb llits de calç. Com a excepció a aquesta dinàmica hi havia la casa 1, que feia cantonada amb els dos carrers esmentats. La superfície que ocuparia aquesta finca es trobava actualment molt afectada per estructures i serveis moderns, i per aquesta raó resultava complicat establir amb fiabilitat la distribució de les seves possibles estances, o si en realitat pertanyien a un sol habitatge. Al centre de les illes es va poder constatar l’ocupació d’aquest espai a les darreries del segle XIII i durant el segle XIV. Així, es va documentar dues estructures orientades a l’aprofitament de l’aigua, un pou i una cisterna o similar. Donat el seu precari estat de conservació, l’estructura de grans dimensions amb enlluït hidràulic a les seves parets, resultava de difícil interpretació. El fet de localitzar-se en una zona de possible caràcter comunal, va suggerir que es pogués tractar d’un rentador o d’un dipòsit d’aigua. En consonància amb aquesta probabilitat, la construcció devia aprofitar com a cabal, a través de diverses canalitzacions secundàries, les aigües del Rec Comtal, situat molt a prop de la intervenció. Relacionada amb aquest sistema, es documentà una canal que conduïa l’aigua procedent d’aquella obra hidràulica. No gaire després d’aquest primer moment d’edificació medieval en el que l’espai central no presentava interferències arquitectòniques, es va documentar algunes subdivisions formant habitacions de menors dimensions. En aquest moment la zona d’ús comunal es va segmentar en, com a mínim, quatre estances. A l’habitació 1 s’hi devia realitzar algun tipus d’activitat artesanal relacionada amb la combustió, funció recolzada per l’aparició en el seu interior d’un possible forn circular amb un paviment enrajolat i de nombroses escombreres que tenen un farciment amb abundant rebuig procedent de la combustió. Les habitacions 2, 3 i 4 es trobaven seriosament malmeses per l’ocupació moderna i posterior. De l’habitació 2 van quedar escasses evidències pertanyents a aquest moment com per establir de forma fiable el seu propòsit. L’habitació 3 potser era destinada a l’emmagatzematge del gra, possibilitat evidenciada a partir de la documentació del dipòsit. La seva ocupació successiva també es va fer palesa a través de diversos nivells d’ús. L’habitació 4 es trobava també profundament afectada per la xarxa de clavegueram d’època moderna. A més era una zona excavada parcialment, per la qual cosa només es va poder relacionar alguns nivells d’utilització amb alguns dels murs. A aquestes quatre estances centrals se'n va poder afegir dues més situades al sud de l’habitació 4 amb una cronologia del segle XV.
La primera part de la segona fase, durant els segles XV-XVI, la presència de menys troballes va dificultar aportar una acurada descripció del parcel•lari d’aquest moment. No obstant això, es van pressuposar certes similituds amb el període precedent atès que algunes de les estructures quedaven superposades als estrats i estructures medievals, però sense destruir les parets mestres. Pertanyents a aquest període es va localitzar a la casa 1, un retall allargat, que potser es tracta del negatiu d’un element construït, i les restes d’una edificació menor que es va interpretar com a corral. En aquest segle es produeix la “colonització manufacturera” del quarter de Sant Pere. Seria en aquest context que caldria situar les edificacions localitzades en el sector meridional de l’àrea excavada. Probablement no deurien estar relacionades amb processos industrials a gran escala, però les estructures de combustió evidenciades en aquest punt formarien part d’un sistema complex en el que s’interrelacionarien els focs i altres construccions no conservades. La seva ubicació recolzaria aquesta hipòtesi, ja que es trobaven a la part més interior de l’habitatge núm. 5 del carrer Metges o a la part comunal de l’illa de cases intervinguda. En aquella època, era la zona més utilitzada per a la col•locació de l’obrador. En els segles XVII – XVIII es produeix un predomini absolut de les tipologies residencials associades a l’habitatge unifamiliar. El fenomen observat a l’àrea excavada semblava coincidir més amb l’absorció de diferents propietats, que no pas amb el de la segmentació que tenia per finalitat l’obtenció de lloguers. Es va detectar què algunes de les parets mestres de les petites cases medievals són reaprofitades com a límits de les propietats de majors dimensions recentment creades. També, alguns trams dels murs perimetrals foren totalment arrasats. D’aquesta fase cal remarcar la manca de nivells d’utilització relacionats amb aquest moment. Tan sols es va evidenciar algunes estructures subterrànies i, puntualment, alguns paviments dispersos que es trobaven en relació física amb el parcel•lari medieval. Com a cas excepcional, es va posar al descobert les restes d’una escala amb graons de pedra a la casa 6. Fonamentalment es va localitzar alguns dipòsits destinats a l’emmagatzematge de gra i alguns pous negres a quasi tots els habitatges. També es va evidenciar part de la xarxa de clavegueram a les cases 1, 4, 5 i 6, aspecte que indicava un nivell de circulació situat més amunt. També s’atribueix a època moderna la pervivència de l’aprofitament del nivell freàtic que ja s’havia observat a l’edat mitjana. En aquesta etapa es construeixen alguns dels pous, i una estructura de combustió molt malmesa per l’ocupació posterior que es va relacionar amb algun procés industrial o domèstic. En la tercera fase, durant els segles XIX-XX, tot i la important activitat manufacturera relacionada amb la indústria tèxtil que s’hi desenvolupà al barri de Sant Pere, en la intervenció no es va evidenciar estructures relacionades directament. A més, en aquest període la indústria tèxtil s’havia traslladat al barri del Raval com a conseqüència de la manca d’espai en aquest barri. En conseqüència, només quedaven a la zona els tallers de caràcter més tradicional.
D’aquest moment, es va observar, tot i que de forma incompleta, els nivells de circulació relacionats amb l’antiga illa de cases recentment enderrocada. Aquests paviments es van evidenciar a les cases 1, 2 i 3. També es va documentar part de la xarxa de clavegueram i alguns dipòsits amortitzats com a fosses sèptiques. Com a evidència física de la presència de més pisos, es va localitzar diversos celoberts i alguna caixa d’escala.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer dels Metges

    La comunitat de la parròquia de Sant Pere de les Puelles establí al carrer una infermeria, que posà sota el patrocini de sant Cosme i de sant Damià, en la qual erigí una capella dedicada a aquests sants patrons dels metges.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Forn

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Safareig

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
18 de setembre 2006 – 2 de març 2007
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Esther Medina Guerrero - ATICS SL
Motivació:
Construcció equipament social
Promotor/propietari:
Foment de Ciutat Vella, SA / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • PUJADES CAVALLERIA, J., 2007. "Balanç anual de l’activitat arqueològica a la ciutat (2006)", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 03, MHCB, Barcelona, pp. 183-213.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona