Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica es desenvolupà al subsòl de la plaça Gal•la Placídia arran de les obres d’adequació i remodelació de l’estació de Gràcia de la xarxa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
La intervenció quedà vinculada a la fase d’obra basada en la instal•lació de murs pantalla de gran fondària per tal de dotar de solidesa i estabilitat els nous espais soterrats que s’havien de crear. En el decurs de l’obra es detectà que l’obertura de l’espai necessari per a construir una de les pantalles havia afectat en part estructures soterrades.
Així, la intervenció quedà restringida al seguiment i control dels rebaixos a efectuar en dos sectors; el mur pantalla i sota el forjat construït per tal d’ampliar l’estació.
Al sector on s’havia efectuat la rasa per construir una pantalla que creua la plaça en direcció nord-sud s’exhumaren les estructures més rellevants.
D’època moderna o contemporània es documentà un complex estructural format per un mur de gran potència i solidesa que comptava amb un arc fent funcions de pont i dos murs de canalització perpendiculars. Si bé es desconeix el moment en que s’aixecà aquesta estructura, de gran envergadura, sembla que quedà totalment amortitzada a inicis del segle XX.
Tot el complex sembla bastit per tal de fer de mur de contenció de la riera de Vallcarca, dita de Cassoles en aquest tram, desviant part del cabal cap al carrer riera de Sant Miquel i evitant la inundació dels terrenys més baixos i canalitzant la resta en direcció oest on l’aiguabarreig amb la riera de Sant Gervasi formava la riera d’en Malla.
D’època contemporània s’exhumà un paviment de llambordes amb guarda-rodes amb el mur en que recolzava, obra bastida al voltant de la dècada de 1920, segons els materials exhumats a la cala feta a l’est del paviment.
Sembla que la construcció d’aquest paviment suposà l’amortització del pont precedent. La orientació del paviment és semblant – que no idèntica - al mur de contenció i al pont i, segons els treballs efectuats amb els plànols antics, el límit del paviment coincideix de manera raonable amb el límit de la canalització soterrada de la riera. És a dir, trobaríem el paviment amb les fites o guarda-rodes fent de límit o mirador de la riera just al punt on aquesta deixava d’estar soterrada. La funció dels guarda-rodes així és evident, evitar la caiguda de vehicles dins la riera.
Al sector forjat únicament es documentaren una canalització i una claveguera ubicades cronològicament entre els segles XVIII i XIX i un mur d’època moderna.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/3096
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona