Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica duta a terme a l’edifici de la Casa de la Ciutat de la Plaça Sant Jaume es va desenvolupar en dos espais diferenciats. D’una banda, es treballà al subsòl de les dependències que ocupa la Guàrdia Urbana (cos de guàrdia i majordomia), que té una àrea de 86 m2 i on s’excavà fins a una profunditat d’un metre aproximadament. I per altra banda, es va ampliar una galeria subterrània per a serveis, que arribava a les dependències anteriors partint des de l’habitació subterrània on s'ubica la maquinària de l'ascensor. Aquesta galeria mesurava 0’56 m d’amplada x 1’30 m d’altura i tenia uns 15 metres de llargària en total, creuant per sota, una part del pati central i interior de l’ajuntament. La reduïda amplada de la rasa, així com també la seva alçada dificultaven molt l’extracció de terres, així com també la pròpia documentació dels estrats arqueològics. No obstant això, a la galeria es van poder documentar les restes de tres murs (un d’època moderna, un d’època alt medieval i el darrer d’època baix imperial), un pou d’època moderna, una minúscula porció d’un paviment de rajoles d’època alt medieval i, com elements més destacats, el basament i part del fust d’una columna (que tot sembla indicar que es trobava “in situ”) i el fragment d’un fust, potser pertanyent a l’anterior, ambdós d’època romana. És possible que el mur i la columna funcionessin junts, encara que només sigui per la seva proximitat (1’40 metres) i perquè presenten la mateixa seqüència estratigràfica: ambdós apareixen força deteriorats sota un mateix estrat de mitjans del segle V. També pensem que formarien part d’estructures domèstiques, ja que la zona pública del fòrum es trobaria desplaçada més al nord-oest. Per contra, la proximitat de la domus de Sant Miquel al sud, i segurament compartint la mateixa insula, ens inclina a pensar que estaríem davant de les restes d’un espai porticat associat a una estructura domèstica, i més tenint en compte que les domus documentades a la ciutat s’inscriuen majoritàriament dintre de la tipologia de les cases amb peristils o patis porticats. Dissortadament, no hem pogut determinar el moment de la seva construcció davant la impossibilitat d’excavar en aquest punt.
A la part ocupada per la Guàrdia Urbana s’ha detectat estructures d’època alt medieval, que corresponen a un paviment i un mur amortitzats al s.XIV. La datació de segle IX del paviment ve donada per la ceràmica associada al nivell de preparació del paviment.
D’època baix medieval sembla que es detecten estructures d’edificacions realitzades en el mateix moment en què s'estava construint el Saló de Cent, i que van estar en ús fins el segle XVII quan tot aquest sector va quedar amortitzat. Es tracta de murs i una fosa sèptica.
I finalment d’època moderna alguns murs i paviments.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/3086
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona