Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Montjuïc

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sants-Montjuïc
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
2931
Adreces:
Montjuïc
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 429625,00000 | UTM Y: 4578775,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Montjuïc

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

A inicis dels 80 del segle XX es redactava el Pla Director de l'Anella Olímpica de Montjuïc, en el qual es contemplava la construcció d'una sèrie d'infraestructures i conjunts d'edificis necessaris pel desenvolupament dels Jocs Olímpics de Barcelona. La vessant sud-est de la muntanya de Montjuïc quedava afectada, per la qual cosa es va optar per un programa de prospecció superficial en aquest sector. En aquest indret s'havien recollit nombrosos fragments de ceràmica de pasta grollera feta a mà, de jaspi i de sílex. Presumiblement es tractava d'un assentament prehistòric i proper a una àrea d'extracció de jaspi a l'aire lliure.
La prospecció superficial portada a terme al cingle sud-est de Montjuïc (anomenat sector M 5), entorn a la instal·lació d'una pedrera en aquesta zona, va evidenciar la presència d'abundant material ceràmic ibèric. Aquest material presentava unes característiques força arcaiques que van permetre suposar que ens trobàvem davant un jaciment cronològicament enquadrat en un moment ibèric antic. Donat que la superfície a prospectar no era uniforme i que les restes ceràmiques apareixien tant a la part més alta i plana, com a la pendent, es varen realitzar tres cales disposades de tal manera que cobrien aquesta desigualtat de nivell. Així doncs, la primera es va emplaçar en el pla a la part alta; la segona, a l'inici de la pendent i la tercera, a la mateixa pendent.
Els resultats arqueològics obtinguts al cingle sud-est de Montjuïc permetien una sèrie d'hipòtesis. Les tres cales realitzades van documentar un estrat superficial d'escassa potència que apareixia immediatament damunt la roca, sota d'aquest, només es va constatar l'existència d'una petita sitja excavada a la roca. La pobresa estratigràfica i el fet que la roca aflori a tan poca profunditat invaliden el considerar aquest fet com una cosa fortuïta, sinó més aviat com a producte de l'alt grau d'erosió i destrucció a què s'ha vist sotmès el jaciment arqueològic.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Final. 1100 - 800 a.C.
Cronologia final:
Cronologia

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Final. 1100 - 800 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric antic. 800 - 450 a.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Dolent

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
1984
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Urgència
Director / Autor:
Maria Teresa Miró / Carolina Rovira
Motivació:
Promotor/propietari:
Institut de Cultura / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • GRANADOS GARCÍA, J. O. [et al.]., 1986. "Montjuïc dins el context del món ibèric laietà antic", VI Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, pp. 211-218.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O., 1978. "Barcelona, de la Prehistoria a la Romanización", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, XXI, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 12-15.
  • GRANADOS GARCIA, J. O., 1978. Barcelona, de la Prehistoria a la romanización, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona.
  • GRANADOS GARCIA, J. O., 1984. "Los primeros pobladores del Pla", I Congrés d'Història del Pla de Barcelona, Institut Municipal d'Història, La Magrana, Barcelona, pp. 67-82.
  • RODÀ, I., 1977. "La dispersión del poblamiento en el término de Barcelona en la época anterromana", Cuadernos de Arqueologia e Historia de la Ciudad, XVII, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 47-92.
  • SANMARTÍ, J., 1991. "Els primers pobladors del Pla, Història de Barcelona" 1, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 107-137.
  • ROCA BLANCH, E., 2000. Montjuïc, la muntanya de la ciutat, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona.
  • CARBONELL, E.; CEBRIÀ, A.; SALA, R., 1997. El taller de jaspis del Morrot de Montjuïc. Primers indicis de protomineria al paleoestuari del Llobregat, Ajuntament de Barcelona, Barcelona.
  • CEBRIÀ, A.; SALA, R., 1998. "El taller de jaspi del Morrot. Un jaciment de final del Paleolític", Montjuïc a la Barcelona Antiga, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona