Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Montjuïc

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sants-Montjuïc
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1
Adreces:
Montjuïc
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 428711,00000 | UTM Y: 4578653,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Montjuïc

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Les obres d'ajardinament i arranjament de l'entorn de l'anomenada Anella Olímpica de Montjuïc al 1987, requerien d'una actuació arqueològica prèvia, principalment del sector oest i sud-oest de la muntanya, que correspon amb els vessants nord-oest i oest del cementiri i les del turó del Castell de Port.
Abans de realitzar les obres de plantació i de moviment de terres del Parc del Migdia, seguint el projecte de l'arquitecte Bet Galí, es va dur terme una prospecció intensiva de tota aquesta zona, la qual havia estat afectada per la construcció de barraques i el posterior enderroc per medis mecànics. Aquest fet, comportà una gran acumulació de terres i runes sobre la superfície original de la muntanya, amagant l'antic relleu.
El punt d'interès es centrava a l'extrem del parc, en el punt de contacte amb el cingle del Fossar de la Pedrera, on encara es conservaven les restes de la fonamentació de la torre de defensa d'origen medieval que hi havia en aquest indret. La torre s'havia mantingut en peu fins principis del segle XX, quan caigué víctima de l'explotació de la pedrera.
L'excavació va ser promoguda per Anella Olímpica de Montjuïc S.A. i el Servei d'Activitats Arqueològiques del Museu d'Història de la Ciutat. Les úniques zones que van donar resultats positius, corresponen a la part més alta de la zona prospectada -turó del Castell i la terrassa que l'envolta- àrea que havia estat menys afectada per l'erosió.
Les úniques estructures arqueològiques constatades en el decurs de la intervenció és un mur fet en sec i aprofitat en època molt recent. Per les seves característiques constructives es podria relacionar amb el poblat ibèric de Montjuïc. Es recollí en superfície gran quantitat de material ceràmic entorn al Castell de Port, datat del període ibèric ple i tardà.
La troballa d'aquests murs i de les restes de material ceràmic venen a confirmar la ubicació del poblat en aquest indret. Segurament, gran part de l'assentament va ser destruït per l'explotació de la pedrera on avui es situa el Fossar de la Pedrera.
Igualment, a l'entorn immediat de la torre que es conserva de l'antic Castell del Port, s'han localitzat unes estructures muràries, molt arrasades, les quals devien pertànyer a algun tipus de construcció annexa a aquest element.
La ceràmica recollida en l'obertura dels sondatges realitzats en aquest sector ha permès documentar, pràcticament a totes les unitats estratigràfiques, la típica ceràmica grisa medieval, així com ceràmica d'època moderna (blava catalana i vidrada en colors verd i melat). La seqüència estratigràfica havia estat remoguda per la presència en aquesta zona de nombroses barraques d'època moderna.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Poblat

Cronologia inicial:
Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric antic. 800 - 450 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric final. 199 - 50 a.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Regular

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
15 juliol - 15 setembre de 1987
Tipus:
Tipus d'actuació
Tipus admin..:
Tipus actuació administrativa
Director / Autor:
Maria Sardà / Julia Beltrán de Heredia
Motivació:
Promotor/propietari:
Anella Olímpica de Montjuïc SA

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • ASENSIO, D.; CELA, X.; MIRÓ, C.; REVILLA, E., 2009. "El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de Magòria o de Port. Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis, 05, MUHBA, Barcelona, pp. 13-85.
  • BLANCH, R. M. [et al.], 1993. "La pedrera romana de Montjuïc", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història. Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 129-137.
  • CARRERAS, C., 2009. “Preliminars: L’estudi del territori de la colònia i les primeres terrisseries”. Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 11-20
  • GRANADOS GARCÍA, J. O. [et al.]., 1986. "Montjuïc dins el context del món ibèric laietà antic", VI Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, pp. 211-218.
  • ROCA BLANCH, E., 2000. Montjuïc, la muntanya de la ciutat, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona