Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
A finals de l'any 1984, es realitza en aquest sector una primera prospecció en la que participen Eudald Carbonell, Ramon Álvarez, Oriol Granados i Agustí Esteban. Recullen material que van atribuir a partir de llur tècnica i cronologia a un moment epipaleolític (no geomètric), tot i que es va reconèixer alguna possible fase del Paleolític inferior, basant-se en l'aparició de fragments amb extraccions i ascles de gres. Així mateix, també es va apreciar alguns trets neolítics en fragments de làmines bitruncades i algun possible perforador. Però en una revisió del material, a l'any 1988, no es va poder identificar aquests trets.
Durant l'any 1986, un grup format per R. Sala, C. Guarado, M. R. Sanabre, A. Cebrià, R. Bartrolí, M. Delsors i M. Bergadà fan una recollida de material arqueològic, confirmant la impressió inicial i ampliant més el coneixement de la delimitació del taller. Així els límits estarien entre uns pins propers al Far del Port pel sud, el canyissar que separa i tapa el passeig a peu de muralla del castell, per l'oest; un retall de pedrera pel nord, on hi havia fins fa pocs anys una bateria militar; i finalment, per l'est, el front d'una antiga pedrera, que retalla la muntanya fins al mar, paral•lel a ell.
A l'any 1988 s'inicià una intervenció arqueològica realitzant una cala de 10 metres de llarg per 2 metres d'ample; els quadres resultants amiden 2 metres per 2 metres. L'estratigrafia del sondatge obert en la vessant sud-est del Morrot és la següent: A: nivell húmic amb indústria; B: argiles, sòl en formació amb indústria; C: col·luvió calcificat, paquet principal d'indústria; D: substrat estèril format per un paleo-sòl; E: roca sorrenca.
En el centre d'extracció de la indústria lítica del Morrot del Port no tenim elements de datació absoluta. Respecte a la tecnologia, s'ha apuntat que a partir dels objectes d'ús localitzats a Sant Pau del Camp, tot i que són de dimensions més grans als que hem apuntant al Morrot, seria de cronologia del Neolític antic. Segons els autors que van realitzar el sondatge, els últims grups que van extreure material dels filons de Montjuïc foren, o bé, grups d'agricultors i ramaders, o bé fos producte de l'acció dels darrers caçadors recol•lectors epipaleolítics.
Les característiques de l'extracció al Morrot de Montjuïc fan pensar en una explotació de les vetes de sílex o jaspi a l'aire lliure i mitjançant tècniques lleugerament complexes. Seria un antecedent clar d'explotacions genuïnament mineres posteriors i marcaria un 'continuum' en el procés de selecció de matèries i de coneixement i transformació de l'entorn per part de les comunitats paleo-humanes. En el registre lític del Morrot consta l'ús del foc per a l'explotació de les vetes. En els nivells superficials es detecta la presència d'objectes cremats i al nivell C format d'antic es constata la presència de cremació en els objectes lítics ja que té més probabilitats de ser produïda per processos tecnològics (canvis de coloració, cúpules i craquelats).
Tipus: Actuacions | Data: 1984
Eudald Carbonell, Ramon Álvarez, Oriol Granados i Agustí Esteban.
Prospecció arqueològica.
Tipus: Actuacions | Data: 1988
R. Sala, C. Guarado, M. R. Sanabre, A. Cebrià, R. Bartrolí, M. Delsors i M. Bergadà.
Prospecció arqueològica.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/3065
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona