Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Carrer Sotstinent Navarro 4-6

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Carrer Sotstinent Navarro 4-6
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431337,00000 | UTM Y: 4581648,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica ha consistit en l’excavació en extensió d’una àrea d’uns 40 metres quadrats, per a la construcció d’una estació transformadora elèctrica subterrània. Aquesta intervenció és la continuació de la realitzada l’any 2007 (099/07), i que per motius d’obra quedà aturada.
Els resultats arqueològics, ben interessants, corresponen a quatre fases diferenciades que indiquen l’ocupació contínua d’aquesta zona a tocar de la muralla romana. La majoria d’estructures són negatives i corresponen a sitges i pous, que ens ofereixen una important informació gràcies als materials associats als seus moments d’amortització.
D’època alt imperial es documenta un pou i dos murs de petites dimensions i molt arrasats del quals és impossible determinar-ne llur funcionalitat.
D’època baix imperial es detecten les respectives fonamentacions de les Torres 21 i 22 de la muralla romana. La fonamentació de la Torre 21 està construïda amb encofrat perdut i formada per un reompliment de pedres petites, tegulae i morter blanc de calç, que serveixen de recolzament a uns carreus rectangulars de grans dimensions que conformen el basament. La fonamentació de la Torre 22 està constituïda igualment per uns blocs rectangulars de grans dimensions (alguns reaprofitats d'altres edificis) que es recolzen, també, damunt un reompliment de pedres i morter de calç, però sense encofrat perdut. Així, gràcies a l’existència en aquesta segona torre de rasa de fonamentació ens va permetre extreure una part del farciment de l’interior de la rasa. Aquest sediment contenia alguns fragments de ceràmica encara que, dissortadament, no ens permeten afinar la cronologia: l’escassa ceràmica (Lamboglia 10B i Hayes 183) només permet situar el conjunt entre els segles II-IV d.n.e., en qualsevol cas dintre dels marges generalment acceptats com la data de les obres de reforçament de la muralla altimperial, a l’últim quart del segle IV d.n.e.
També d’aquesta mateixa època, però d’un moment lleugerament posteriorment, cap al s.V es documenten unes sitges i una claveguera.
El següent moment representat a la intervenció és en època alt medieval i concretament en el segle X, del qual es conserven un grup important de sitges, totes elles amortitzades a finals d’aquest segle i que l’autor de la memòria relaciona amb els disturbis ocorreguts a la ciutat als entorns de l’any 985.
I finalment l’últim moment a destacar pel que fa a restes arqueològiques es situa ja en ple s. XV, moment en el que queda amortitzat un pou.


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Claveguera

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
03-06-1931
Núm. BOE:
05-05-1949
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Comentari:
Conjunt de la muralla romana.

Actuacions:

Data:
Del 7 de setembre al 23 d'octubre de 2009
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
José Manuel Espejo Blanco, Atics, s.l.
Motivació:
Construcció d'una estació transformadora elèctrica
Promotor/propietari:
Fecsa-Endesa

Documentación

Documentación:

Llicència de Creative CommonsEste obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • ESPEJO BLANCO, J.M., 2010. “ Carrer del Sotstinent Navarro, 4-6”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2009, MuHBa, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, p. 173.
  • GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona