Descripció:

L'any 2002 es va realitzar una intervenció arqueològica motivada per la futura construcció d'un túnel des de la carretera Miramar a la plaça Carlos Ibáñez a Montjuïc, englobat en el projecte de remodelació dels antics estudis Miramar i la seva reconversió en hotel.
Es va procedir a la realització d'una sèrie de sondatges o rases a tota la zona afectada per determinar la presència de restes que podrien estar relacionades amb la necròpolis jueva de Montjuïc. Per aquest motiu, es plantejava la necessitat de preveure si les possibles restes quedarien afectades per la construcció de dit túnel a la carretera Miramar a Montjuïc.
Totes les rases realitzades han donat resultats negatius pel que fa a la presència de restes arquitectòniques que demostrin una ocupació antròpica. Tampoc ajuda el fet de la pràcticament nul·la aparició de material ceràmic, el qual es redueix a la recollida de 5-6 fragments de ceràmica comuna vidrada (d'un total de 13 rases) que no aporten absolutament res, ja que provenen d'una estratigrafia de rebliments moderns.
No obstant, les grans dimensions del recinte han permès comprovar alguns aspectes interessants. La zona més occidental del solar respon a un àrea de terraplè amb capes i graves que colmaten algunes instal•lacions, conduccions i serveis moderns. Per sota, trobem una potent estratigrafia d'argiles i margues sense restes materials de cap tipus que marquen el punt més alt del pendent natural de la muntanya, aportades segurament per salvar el desnivell.
Més cap al nord, el desnivell es fa més pronunciat, fins el punt que només s'han registrat potents nivells vegetals i farciments. Segurament aquesta zona no va ser afectada pel terraplenament artificial d'argiles compactades. Pel que fa a l'àrea central del recinte és interessant pel fet de que, a causa de la disposició est-oest i en vertical al pendent natural de la muntanya, ens ha permès comprovar els desnivells del terreny geològic. Fet demostrat per la constatació d'aquest en unes cotes més baixes en la zona sondejada a la part més oriental. Aquí, els nivells de colmatació amb argiles també són evidents i s'ha creat una mena de plataforma que acaba amb el vessant mirant a mar. Podria ser que gran part d'aquestes aportacions tinguessin lloc amb motiu dels treballs realitzats a finals de la dècada dels anys 20, quan es van aixecar diverses estructures relacionades amb l'Exposició Universal de Barcelona a l'any 1929 (de la que encara queden restes visibles).
No han aparegut indicis d'estructures o ceràmiques de caire arqueològic que indiquin una ocupació antròpica en època antiga.