Descripció:

L'anomenada Exedra de Montjuïc va aparèixer a l'oest de la muntanya, al sud-est del Fossar de la Pedrera. Justament es troba dins del recinte emmurallat a la banda oest del Cementiri de Montjuïc.
L'any 1903, a les immediacions d'aquesta zona, durant els treballs d'ampliació del cementiri, van ser trobats dos importants documents epigràfics de baixa època republicana, que constitueixen les més antigues inscripcions de la Barcelona romana.
El primer és una làpida que commemora la construcció de la muralla, torres i portes de la ciutat per part de 'C. Coelius Atisi f(ilius) II vir quin(quennalis)'. Aquesta reprodueix la coneguda fòrmula de la baixa època republicana relativa a la construcció de la muralla i assenyala en C. Coelius Atisi f. com el magistrat específicament delegat per supervisar l'obra.
L'altre està format per quatre blocs fragmentaris que formen una exedra, amb inscripcions en caràcters d'aquella mateixa època republicana, anàlegs als precedents i duent també noms certs de magistrats o de personatges influents de la ciutat.
Actualment s'exposa reconstruïda al Museu Arqueològic de Barcelona: es tracta de quatre blocs paral·lepípedes que potser no estan perfectament encaixats, i menys encara quant al diàmetre, i que formen, de totes maneres, un semicercle; sembla que s'hagi perdut un bloc i ignorem si portava o no alguna inscripció. Un amidament més acurat dóna un diàmetre de 4 metres i una lectura més atenta pot, tal vegada, ésser intentada invertint la posició dels dos blocs centrals i introduint-hi el cinquè, perdut. Les lletres subsistents són, segurament, les següents:
L. LICINVS / C. IVLIVS A / ............ / A / SSEDILLVS
L'indret correspon als últims contraforts de l'oest de la muntanya de Montjuïc, al sud del poblat ibèric (Castell del Port). L'assentament romà i la pedrera romana atorgà al lloc una importància rellevant, ja que alguns autors consideren que ens trobem en un dels ports de Barcino (Montjuïc i el de les Sorres, a l'àrea de Viladecans, Gavà i Castelldefels). El vessant de ponent de Montjuïc era, en època ibèrica, un veritable penya-segat que oferia refugi dels temporals. Amb la romanització, les comunicacions marítimes van passar a ser controlades i fiscalitzades per l'estat romà, al mateix temps que es devien dotar de les infraestructures adequades a la seva funció.
No coneixem la fisonomia del jaciment arqueològic, que només es coneix justament per la presència de la làpida i de l'exedra. Possiblement, pot estar relacionat amb una suposada vil·la romana, situada una mica més al nord, a l'est del Fossar de la Pedrera. Les actuacions urbanístiques portades a terme per la construcció del cementiri i les explotacions de la pedrera Moragas (coneguda també com la Pedrera del Fossar) han destruït en part el possible jaciment.