Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Montjuïc

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sants-Montjuïc
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1
Adreces:
Montjuïc (banda oest del cementiri)
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 428895,00000 | UTM Y: 4578424,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Nombre singular: Montjuïc

Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl

Descripció:

L'anomenada Exedra de Montjuïc va aparèixer a l'oest de la muntanya, al sud-est del Fossar de la Pedrera. Justament es troba dins del recinte emmurallat a la banda oest del Cementiri de Montjuïc.
L'any 1903, a les immediacions d'aquesta zona, durant els treballs d'ampliació del cementiri, van ser trobats dos importants documents epigràfics de baixa època republicana, que constitueixen les més antigues inscripcions de la Barcelona romana.
El primer és una làpida que commemora la construcció de la muralla, torres i portes de la ciutat per part de 'C. Coelius Atisi f(ilius) II vir quin(quennalis)'. Aquesta reprodueix la coneguda fòrmula de la baixa època republicana relativa a la construcció de la muralla i assenyala en C. Coelius Atisi f. com el magistrat específicament delegat per supervisar l'obra.
L'altre està format per quatre blocs fragmentaris que formen una exedra, amb inscripcions en caràcters d'aquella mateixa època republicana, anàlegs als precedents i duent també noms certs de magistrats o de personatges influents de la ciutat.
Actualment s'exposa reconstruïda al Museu Arqueològic de Barcelona: es tracta de quatre blocs paral·lepípedes que potser no estan perfectament encaixats, i menys encara quant al diàmetre, i que formen, de totes maneres, un semicercle; sembla que s'hagi perdut un bloc i ignorem si portava o no alguna inscripció. Un amidament més acurat dóna un diàmetre de 4 metres i una lectura més atenta pot, tal vegada, ésser intentada invertint la posició dels dos blocs centrals i introduint-hi el cinquè, perdut. Les lletres subsistents són, segurament, les següents:
L. LICINVS / C. IVLIVS A / ............ / A / SSEDILLVS
L'indret correspon als últims contraforts de l'oest de la muntanya de Montjuïc, al sud del poblat ibèric (Castell del Port). L'assentament romà i la pedrera romana atorgà al lloc una importància rellevant, ja que alguns autors consideren que ens trobem en un dels ports de Barcino (Montjuïc i el de les Sorres, a l'àrea de Viladecans, Gavà i Castelldefels). El vessant de ponent de Montjuïc era, en època ibèrica, un veritable penya-segat que oferia refugi dels temporals. Amb la romanització, les comunicacions marítimes van passar a ser controlades i fiscalitzades per l'estat romà, al mateix temps que es devien dotar de les infraestructures adequades a la seva funció.
No coneixem la fisonomia del jaciment arqueològic, que només es coneix justament per la presència de la làpida i de l'exedra. Possiblement, pot estar relacionat amb una suposada vil·la romana, situada una mica més al nord, a l'est del Fossar de la Pedrera. Les actuacions urbanístiques portades a terme per la construcció del cementiri i les explotacions de la pedrera Moragas (coneguda també com la Pedrera del Fossar) han destruït en part el possible jaciment.

Notícies històriques:

  • Tipus: Actuacions | Data: 1903


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Cronologia

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Excel·lent

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
Tipus:
Tipus d'actuació
Tipus admin..:
Tipus actuació administrativa
Director / Autor:
Motivació:
Obres de remodelació del cementiri
Promotor/propietari:

Documentación

Bibliografia:

  • AINAUD, J.; GUDIOL, J.; VERRIÉ, F. P., 1948. "Catálogo Monumental de España. La ciudad de Barcelona", Archivo Español de Arqueología, 70-73, C.S.I.C., Madrid.
  • BALIL, A., 1956. "La exedra romana de Montjuich (Barcelona)", Ampurias. Revista de Arqueología, Prehistoria y Etnología XVII-XVIII, Diputación Provincial de Barcelona - C.S.I.C, Barcelona, pp. 273-276.
  • BALIL, A., 1957. "La cronología de las fortificaciones de Barcino en el Bajo Imperio", IV Congreso Arqueológico Nacional de Arqueología (Burgos 1955), Zaragoza, pp. 227-230.
  • CARRERAS, C., 2009. “Preliminars: L’estudi del territori de la colònia i les primeres terrisseries”. Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 11-20
  • FITA, F., 1903. "Monumentos romanos de Barcelona y Barcelona romana. Su primer período histórico", Boletín de la Real Academia de la Historia 42, Madrid.
  • FITA, F., 1903. Revista de la Asociación artística arqueológica barcelonesa IV, Barcelona, pp. 110-113.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O.; RODÀ, I., 1993. "Barcelona a la baixa romanitat", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 25-46.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O.; RODÀ, I., 1993. "La Barcelona de l'època romana", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 11-24.
  • IZQUIERDO TUGAS, P., 1997. "Barcino i el seu litoral: una aproximació a les comunicacions marítimes d'època antiga a la Laietània", La formació del cinturó industrial de Barcelona 1, Institut Municipal d'Història - Ed. Proa, Barcelona, pp. 13-21.
  • MARINER BIGORRA, S., 1973. Inscripciones romanas de Barcelona (lapidarias y musivas), Delegación de Servicios de Cultura del Ayuntamiento, Barcelona.
  • PALLARÉS, F., 1975. "La topografia i els orígens de la Barcelona romana", Cuadernos de Arqueologia e Historia de la Ciudad, XVI, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-48.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona