Descripció:

Motivat per la construcció d’un edifici de 31 habitatges de protecció oficial, espai d’equipaments i aparcaments, al solar situat al Passeig Exposició, 16-20, c/ Poeta Cabanyes, 88-92 i el c/ Tapioles, 77-79, de Barcelona (Barcelonès), es realitzà una intervenció arqueològica de caràcter preventiu atès l’interès arqueològic i alt valor històric de la zona.
Durant els treballs de rebaix del subsòl a l’extrem est del solar, en front el número 103 del c/ Poeta Cabanyes, es documentaren fotogràficament i planimètricament tres accessos al refugi 387 així com un tram de la galeria subterrània a través de la que es podia accedir a un elevat percentatge de les galeries de l’interior del refugi, les quals només es pogueren documentar fotogràficament atès que quedaven fora de l’àmbit d’actuació del projecte d’obra.
Val a dir que el sistema constructiu utilitzat era el de galeria de mina . S’iniciava una perforació del subsòl amb més o menys inclinació fins a assolir la cota necessària i es prosseguia excavant de forma horitzontal i reforçant els trams més inestables amb material constructiu, creant així un entramat de galeries que es van anar ampliant i modificant durant els anys 1937-1938 i que havien de salvaguardar la població civil en un eventual atac amb projectils, ja sigui d’origen aeri o marítim.
Els trams on el terreny era més inestable o es preveia que no suportarien l’impacte d’un projectil, s’hi construïen parets i voltes amb maó lligat amb ciment a fi de reforçar-ne l’estructura, com és el cas dels tres accessos i la gran majoria de les galeries del refugi 387.
A l’extrem oest s’hi va documentar un tram de galeria subterrània i un accés al refugi 612. A diferència del refugi anterior, no presentava les parets revestides completament amb material constructiu sinó que per tal d’aprofitar els recursos existents al moment, reduïren el consum de maó massís aixecant una banqueta al llarg de les parets del refugi i hi assentaren al damunt un seguit d’arcs de mig punt (adossats a la paret) apuntalats amb un pilar.
D’aquest mateix refugi se’n va poder documentar un tram de galeria subterrània situat a l’angle sud-oest del solar. En aquest cas l’estructura era de planta semicircular i no presentava cap tipus de reforçament ni de parets ni de coberta, excepte en una petita cavitat documentada a la paret nord, on sí que apareixia revestida amb maó lligat amb ciment i que segurament era utilitzada per a refugiar-s’hi, com era habitual en aquest tipus de construccions.
El fet que la planta dels accessos documentats no fos rectilínia sinó que es presentaven en forma de Z, L invertida o amb una lleugera desviació, respon a que en cas d’un eventual atac amb projectils, la metralla generada per l’explosió d’aquests no penetrés a l’interior del refugi podent provocar lesions als refugiats.