Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Montjuïc

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sants-Montjuïc
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1005
Adreces:
Montjuïc
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 430054,00000 | UTM Y: 4579720,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Montjuïc

Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl

Descripció:

Es localitza a una zona ocupada per Parcs i Jardins de l'ajuntament de Barcelona, modificada per la instal•lació d'un centre de reproducció de plantes destinat a les zones verdes de Barcelona, ocupat des dels anys 20 del segle XX. L'aterrassament per la plantació de les plantes ha modificat considerablement l'orografia paisatgística de l'indret.
Segons Agustí Duran i Sanpere (1947) durant l'obra constructiva per a la preparació de l'Exposició Universal de l'any 1929, en realitzar-se el camí d'accés per anar a l'estadi municipal, a la zona coneguda com Vista Alegre, justament al Parc de Montjuïc en el carrer dels Tarongers, es va localitzar les restes arqueològiques. Durant aquestes remodelacions, un dels mestres d'obra era el senyor Josep Roura, mestre de cases de Rubí, afeccionat a l'arqueologia, i va observar en el rebaix de marges i l'obertura del camí l'existència de restes de sitges amb gran quantitat de ceràmica romana que es podia datar al segle I dC., la qual apareixia juntament amb ceràmica comuna d'atribució ibèrica. Segons les seves aportacions comentà que a la carena d'aquest indret explorà unes sitges ibèriques que contenien enterraments humans.
Es tracta d'un conjunt de restes arqueològiques pertanyents a època ibèrica i romana, de les quals destaquen un conjunt de sitges de mida reduïda amb gran quantitat de material arqueològic d'època romana, amb una atribució cronològica des del segle I aC. fins al segle IV dC. A més d'època romana també varen aparèixer diferents dipòsits i gran quantitat de fragments d'àmfora romana. Aquestes estructures s'han interpretat com a pertanyents a una vil•la rústica, un petit nucli rural, segurament amb una funció agrícola.
Per la presència dels enterraments es considera que en aquest indret podrien haver-hi restes d'una necròpolis d'època romana. Desconeixem la quantitat de sitges i enterraments a la zona perquè l'única dada important és a partir de la informació publicada per Almagro et alii (1945) i A. Duran i Sanpere (1947).
Actualment,s'ha pogut comprovar l'existència d'aportacions de capes vegetals per la plantació de viver, però no s'ha pogut corroborar l'existència de material arqueològic en superfície. Es desconeix la ubicació del material arqueològic aparegut.

Notícies històriques:

  • Tipus: Actuacions d'investigadors i estudiosos | Data: abans 1929

    Josep Roura

    Queda recollit per A. Duran i Sanpere, l'any 1947.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Preurbà / 218 - 10 a.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Aïllat / Inhumació / Fossa

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Desconegut

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
Tipus:
Tipus d'actuació
Tipus admin..:
Tipus actuació administrativa
Director / Autor:
Motivació:
Promotor/propietari:

Documentació

Bibliografia:

  • ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J., 1945. "Carta Arqueológica de España: Barcelona", Archivo Español de Arqueología XX, C.S.I.C - Instituto Diego Velázquez, Madrid.
  • DE LA VEGA GÓMEZ, J., 1977. "Documents per a la carta arqueològica del Pla de Barcelona", Butlletí Mediterrania 10, Barcelona, pp. 9-44.
  • DURAN I SANPERE, A., 1973. Barcelona i la seva història. La formació d’una ciutat, Ed. Curial, Vol. 1. Barcelona.
  • DURAN I SANPERE, A., 1947. "Nuevos hallazgos en la necrópolis hebrea de Montjuich", Barcelona. Divulgación Histórica III, Ed. Aymà, Barcelona, pp. 139-142.
  • MIRÓ, C., 2001. "El passat antic de la muntanya de Montjuïc, Els barris de Barcelona: Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi", Jaume Sobrequés (dir.), vol.II, Enciclopèdia Catalana. Ajuntament de Barcelona, Barcelona.
  • PERICOT GARCÍA, L., 1944. "La Barcelona antigua", Barcelona a través de los tiempos, Ed. Mercedes, Barcelona.
  • ROCA BLANCH, E., 2000. Montjuïc, la muntanya de la ciutat, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona.
  • SOLÉ I PLÀ; CALVO Y SERRALONGA., 1899. "Apunts sobre guia-historia de Montjuich", Associació Excursionista "Consell de Sis", Estampa de la viuda de J. Miguel, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona