Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Boquer. Carrer. 8 - 12

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
2
Codi d'illa:
1520
Adreces:
Boquer. Carrer. 8 - 12
Carrer Princesa 21
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431431,00000 | UTM Y: 4581852,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica del carrer Princesa 21 van consistir en l’extracció mecànica, mitjançant una màquina retroexcavadora mixta amb una pala plana, del nivell de sauló que fou col•locat un cop va finalitzar la intervenció anterior (codi 037/03). Aquest sediment tenia la finalitat de preservar tant les restes arqueològiques, que no es van desmuntar, com els sectors que no es van poder excavar en aquell moment, donat que hi havia motius de seguretat que així ho aconsellaven. En total es varen registrar tres sectors que restaven per documentar. Un primer al cantó nord-est on hi havia anteriorment els peus de l’església de Sant Cugat del Rec, concretament una habitació annexa i una escala d’accés al pis superior. Aquest àmbit ocupava una àrea pendent d’excavació d’uns 48 m² però un cop construïda la pantalla perimetral va quedar reduïda a 33 m². El segon sector d’excavació localitzat era a la part de l’absis de l’església de Sant Cugat. Aquesta era l’àrea més gran, un total d’uns 66 m² quan es va acabar l’excavació de 2003 i que va quedar en uns 47 m² després de les obres. Aquesta superfície era, també, la zona més afectada per les construccions de fonamentació de les estructures d’època contemporània, concretament per la capçalera de l’edifici religiós a més de la pantalla de contenció de terres. L’últim sector estava al fons del solar just al cantó que donava al carrer d’en Boquer, entre el que havia estat la tercera crugia de l’antiga església i quedava delimitada per les fonamentacions de les estructures contemporànies. Originàriament ocupava uns 17m² que, un cop feta la pantalla, es va reduir a uns 15m².
La intervenció arqueològica va permetre documentar la continuació de les estructures que van quedar per excavar en la campanya que es va realitzar al 2003 i corroborà una ocupació humana quasi ininterrompuda del lloc des de la primera meitat del segle I d.n.e. fins als nostres dies. Si bé la seqüència estratigràfica que es va registrar era igual a la que es va excavar anteriorment, els rebaixos de terra sistemàtics a l’hora de construir la pantalla perimetral que es va dur a terme abans de fer l’excavació, van esquilar l’estratigrafia deixant només els nivells romans i van comprometre els resultats històrics d’èpoques posteriors. De totes maneres, es va poder evidenciar i posar al descobert estructures relacionades amb el taller ceràmic d’època altimperial, del qual es va documentar un forn de planta circular i estructures destinades a la producció ceràmica. La gran quantitat de material ceràmic recuperat, especialment a la part de l’absis, en diferents abocadors amb abundant presència d’escòria ceràmica i de rebutjos de cocció, confirmaven aquesta hipòtesi. Els elements registrats (murs, paviments) correspondrien al conjunt de les estances que conformarien els diferents àmbits de producció que s’articularien al voltant d’un forn. És habitual la segmentació de l’espai per a desenvolupar el procés de manufactura de la terrissa: preparació de la matèria prima, elaboració de les peces en cru, assecatge i emmagatzemament del material un cop cuit, etc.. Altres elements registrats eren les estructures negatives tancades, com els retalls amb funció de sitja, d’abocadors de forn, etc... Aquests també anaven relacionats amb les estructures industrials anteriorment mencionades. L’enterrament que es va registrar en la part de la capçalera, “a priori”, no tenia lligam amb les estructures que es van localitzar, tant en l’excavació de 2003 com en aquesta. La inhumació només es va poder relacionar amb l’existència d’un individu infantil trobat més al nord. L’espai cementirial en aquesta zona funcionaria un cop les estructures relacionades amb el forn ceràmic s’amortitzen i s’abandonen restant una zona a l’aire lliure. Aquests òbits vindrien a conformar, a partir del segle III-IV, la necròpolis extramurs, la qual s’estenia, de sud a nord, des del Pla de la Catedral fins a la porta Cambó. Els límits cap al costat septentrional serien les tombes que van aparèixer en aquesta excavació. Per altra banda els treballs d’enrunament de l’edifici, el pas de maquinària pesada per l’evacuació de la runa i la posterior construcció de la pantalla perimetral de contenció de terres van ocasionar la destrucció sistemàtica d’elements arqueològics. Es va rebaixar més d’un metre el nivell arqueològic, suprimint de cop els estrats d’època moderna i medieval que varen ser documentats en la intervenció de 2003. A més, l’ús de fang de bentonita al fer les pantalles o de morter pel muret guia va afectar nombroses estructures.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1188

    Finalitza la construcció de la capella d'En Marcus

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1418

    Es regula l’embocadura del carrer Montcada amb el carrer carders formant-se la placeta d’en Marcús.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1735

    La família Sembasart, que havia adquirit el casal que es trobava al Carrer de Ferro i unificat les tres cases que es trobaven a la finca del Carrer Boquer,12, va comprar el solar de Princesa,21 i cinc anys més tard les cases del carrer Boquer,12 i durant l’últim quart del segle la reforma.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1791

    El comerciant Francesc Gomis, que s'havia establert a la propietat a canvi de dur-hi a terme reformes, reedifica la construcció i es converteix en un dels casals més importants fins al principis del XIX.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1852 - 1854

    S'expropia la finca a la família Gomis per tal de porta a terme l'obertura del carrer Princesa, el qual partira la propietat en dos.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1860 - 1862

    Joan Cros adquireix la part de l'edifici del carrer Princesa, 21 que havia estat un jardí amb els baixos coberts de volta. Un any més tard finalitzen les obres de construcció i tot seguit el 1862 mort Joan Cros i la propietat l’hereta Amadeu Cros. Compra la finca del carrer Boquer,12 i l’enderroca construint un nou edifici que comunicarà amb la situada al carrer Princesa. Deu anys més tard la finca del Boquer,10 també passa a la seva propietat i la unifica a la resta de la construcció.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1944 - 1950

    L’edifici és adquirit pel bisbat i entre hi construeix una església sota l’advocació de Sant Cugat del Rec i una escola parroquial.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1147

    El bisbe concedí l’autorització al burgès Bernat Marcús per a construir junt amb un cementiri una capella romànica. La que desprès serà la capella d'En Marcus

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer d'en Boquer

    Se sap que al segle XIV Pere Boquer hi tenia la seva casa. Aquest personatge era, a més, propietari d'altres solars del carrer i de finques de l'indret.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Forn

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Aïllat / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
12 de juliol - 31 de desembre del 2006
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Joan Piera Sancerní - ATICS SL
Motivació:
Construcció edifici nova planta amb soterranis
Promotor/propietari:
Caixa Penedès / Caixa Penedès

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons


Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona