Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Durant el procés d’intervenció arqueològica efectuat en el solar situat entre els carrers Sant Pau, Espalter, Sant Josep Oriol i la Plaça de Salvador Seguí, s’han pogut localitzar nombroses restes arqueològiques, dins un ventall cronològic que transcorre des del neolític mig fins a època contemporània.
Les estructures documentades pel que fa referència a la prehistòria, pertanyen a dos períodes clarament diferenciats: Neolític Mig i Bronze Antic. L’estratigrafia geològica consisteix en un primer nivell constituït per argila de coloració fosca (marró o vermella) i un segon nivell constituït per llims, de color més clar (groc), on s’intercalen àmplies llenques de sorra i grava, d’aportació fluvial, que s’orienten de nord a sud seguint l’orografia original del paratge. Sobre el nivell de llims groguencs, en el sector més oriental del jaciment, s’excava l’antiga glera d’un petit curs d’aigua. L’erosió del terreny no ha permès la conservació i consolidació dels sòls d’ocupació, no obstant, en alguns sectors del jaciment, trobem restes d’aquests llocs, que s’identifiquen per la presència en una mateixa cota de restes detrítiques (ceràmica, restes lítiques, argila cremada i, ocasionalment, restes malacològiques).
Pel que fa referència al període del neolític mig, s’ha pogut identificar tres estructures excavades que cal situar entre el quart i tercer mil•lenni, es tracta d’estructures d’emmagatzematge i un enterrament en fossa simple. Les dades aportades pel material ceràmic recuperat ens permeten afirmar que, cronològicament, aquestes estructures cal situar-les en un moment de transició entre finals de la fàcies Montboló (neolític postcardial) i el Neolític mig.
En la fase corresponent al Bronze Antic, la tipologia de les estructures és força variada, predominen les estructures excavades, com les fosses d’emmagatzematge i els clots de sosteniment. D’altra banda, també destaquen les estructures construïdes, com l’estructura tipus grill plant; la interpretació funcional d’aquestes graelles es relaciona amb la construcció d’espais d’emmagatzematge lliures d’humitat. Cal destacar, també, algunes superfícies empedrades o les diverses llars i estructures de combustió aparegudes en els sectors septentrional i oriental de la parcel•la. Del material arqueològic recuperat, cal destacar la recuperació d’un fragment decorat amb garlandes que cal relacionar amb el grup del Nord-est (epicampaniforme).
En època medieval, aquesta zona restava fora de muralles i va estar destinada a camps de conreu durant tot el període medieval, tal i com s’ha pogut constatar amb la localització de 4 sitges, diverses fosses de marcat caràcter agropecuari i tres pous d’aigua.
Durant els segles XVI i XVII, aquesta zona continuarà destinada a tasques de caràcter agrari. S’ha pogut identificar nombroses rases de camp de conreu, retalls, forats de pal, fosses i 4 sitges que posen de manifest un ús agropecuari de la zona durant l’època moderna. A més, els treballs arqueològics han permès identificar tres sínies de catúfols que, per una banda, posen de manifest la riquesa del subsòl del Pla de Barcelona pel que fa referència a la presència d’aigua.
A finals del segle XVII es produí l’inici de l’urbanització del Raval i en la zona que ens ocupa queda palès amb l’obertura del carrers d’Espalter i de Sant Josep Oriol, i amb la construcció d’un conjunt d’immobles a tota la superfície del solar.
A finals del segle XVIII es produeix la construcció de la presó (cal destacar que aquests primers centres de reclusió exclusivament femenins reberen el nom de Cases Galera i es caracteritzaven per tenir una orientació marcadament moralitzadora). La intervenció arqueològica ha permès identificar la fonamentació de 31 murs que conformen un total de 22 habitacions, que formarien part del costat sud-oest de la presó, i part del pati interior del recinte penitenciari. Cal destacar a l’habitació 1; un soterrani amb un paviment empedrat, amb les restes d’una coberta de volta de maons disposats a plec de llibre. Aquesta habitació hauria estat destinada a ser la bugaderia del recinte penitenciari. A la resta d’àmbits de la presó només s’han pogut localitzar les restes d’una estructura de combustió i la seva cendrera que es troben a l’interior de l’habitació 5, que hauria estat destinada a ser una de les cuines. L’enderrocament de la presó donarà pas a la creació de la Plaça Salvador Seguí.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona
