Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. Plaça del Poeta Boscà.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols d'aquest refugi, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“. També es conserven nombroses factures corresponents a les obres de construcció. També es conserva el preu final de l'execució del projecte, que està valorada en 1.341,626,09 pessetes.
Segons els plànols conservats, pertanyents al projecte del refugi, aquest quedaria ubicat a la Plaça del Poeta Boscà (antiga Plaça Francesc Magriñà).
Segons els plànols, el refugi tindria una planta aproximadament quadrangular, totalment simètrica, que ocuparia una superfície útil de 2.050 metres quadrats i tindria 4 accesos amb doble retranqueig. Els murs de formigó tindrien una amplada de 40 cm. El refugi quedaria cobert per un terraplè d'1 metre, que cobriria una cambra d'aire de dos metres d'alçada, amb un sostre de plataforma de 30 cm. de gruix i un paviment de 80 cm. de gruix.
En la documentació conservada, consten les millores que s'hagueren de fer a causa dels bombardejos que patí el refugi, el dia 1 i 15 d'octubre de l'any 1937.
Tot i que no consta en els plànols, a causa de la importància constructiva de l'obra, de ben segur que aquest refugi havia de comptar amb serveis com urinaris, W.C., botiquí i espais per la ràdio i piles o acumuladors. Sovint aquestes construccions de gran envergadura es projectaven de manera que un cop passada la necessitat d'usar-ho com a refugi antiaeri, pogués tenir altres usos civils.