Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0278.
Es coneix l’existència d’aquest refugi pel llistat de refugis antiaeris del 16 de juliol de 1938 publicat a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona publicat per l’Ajuntament de Barcelona i CLABSA. En no tenir més documentació de l’estructura defensiva, ja sigui de l’època o fruit d’intervencions de documentació posterior, no es pot aportar més informació.
A més, es va dur aterme una intervenció arran de la construcció d’un pàrking subterrani, que va evidenciar la presència del refugi antiaeri 262.En base al plànol del projecte, que data de l’octubre de 1938, es pogué tenir una idea de quin era l’estat actual del refugi. Es verificà que el plànol del que es disposava abans dels treballs era força acurat pel que fa a les proporcions i es corresponia casi exactament al recorregut real de la part documentada del refugi.
Es constatà, però, que no hi constaven alguns detalls estructurals relacionats amb parts del refugi no acabades. Concretament certes obertures de possibles habitacions, estructures precàries enmig del passadís,etc.
Durant les tasques de seguiment es localitzaren cinc entrades i dos pous de ventilació. Quatre entrades estaven repartides pels carrers que conflueixen en la Plaça de las Navas: carrer Teodor Bonaplata (entrada 1), carrer de les Oliveres (entrades 2 i 3); carrer Elcano (entrada 5); la cinquena i els dos pous de ventilació estan situats a la mateixa plaça. Totes les entrades estan acabades i en bon estat de conservació; mentre que l’entrada 4, situada a la plaça, va ser afectada per la construcció d’un col•lector que va aprofitar la galeria d’accés per encaixar la canonada del mateix.
Una vegada alliberades totes les entrades i documentat el refugi, aquests accessos es condicionaren i es tornaren a tapar amb boques de registre de ferro colat per facilitar-ne el seu futur accés.
Pel que es pogué observar durant el seguiment, l’estructura del refugi no es va acabar de construir. El fet que, d’aquesta manera, quedessin a la vista algunes seccions de la part inacabada va permetre documentar que la part construïda estava formada integrament per maons lligats amb ciment molt consistent. Els sostres de les entrades-accés i de les galeries acabades, són de volta constituïda per tres filades superposades de maons col•locats amb volta catalana i lligats amb abundant ciment.
Les escales d’accés a les entrades es desenvolupaven amb diferents trams d’esglaons i replans molt inclinats, per tal de guanyar ràpidament profunditat. Tots els graons eren prefabricats de ciment, menys a les entrades 1 i 4, que estaven construïts amb maons. L’alçada de les parets era d’uns 1’50 m. fins l’arrencament de la volta.
En mig d’aquests trams d’esglaons es documentaren el que s’anomenaren estructures menors del refugi, que fan referència als tapiats que, en època posterior al seu ús, van garantir la inaccessibilitat del lloc. Foren localitzats 6 envans, sempre enmig d’una escala, encaixats a les parets de les galeries en dos punts de cada cara. Destaca l’entrada 3, del carrer Olivera 7- 11, que tenia dues parets tapiades. Una corresponia al passadís principal, com a la resta d’entrades, i l’altra estava situada a l’esquerra d’aquest passadís, que impedia l’accés a una petita galeria en forma de colze.
L’estructura de la part acabada dona la impressió d’una notable solidesa (trams 8, 7, 6, 4 i parcialment 1). Concretament el tram 4 era d’una notable perfecció constructiva, es tracta del millor tram acabat i conservat del tot el refugi. Els trams 5, 3, 2 i parcialment el tram 1, malgrat no tenir el sostre de volta fet, també tenen l’aspecte de ser relativament segurs. Mentre que el tram 9, es a totes llums el més insegur i perillós de tot el refugi.
Que el refugi quedà inacabat durant la fase constructiva també quedà reflectit amb l’abundància de material constructiu, localitzat en el terra en ús de les galeries.
Per sobre del nivell d’ús s’hi trobaren, també, gran quantitat d’objectes de vidre i metàl•lics, en precari estat de conservació. Tots presentaven símptomes d’un avançat estat d’oxidació i son extremadament delicats, encara que, per trobar-se al nivell superficial, estaven sencers.
Malgrat que l’afectació del paviment pel nivell freàtic no deixés veure amb claredat la seva construcció, es possible que pogués tractar-se d’un terra enlluït de ciment.
Cal destacar la localització, entre el sediment que omplia el pou de ventilació 1, de les restes metàl•liques d’un muntacàrregues de ferro que obturava completament el pas, així com restes del cable d’acer utilitzat pel seu funcionament.