Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Refugi antiaeri Vila de Madrid

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
8196
Adreces:
Plaça Vila de Madrid
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 430882,00000 | UTM Y: 4581961,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Refugi antiaeri Vila de Madrid

Resultats: Resultats

Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. Vila de Madrid.
Durant la guerra civil espanyola s’habilità un refugi subterrani antiaeri justament sota algunes de les estances i zones del convent de Santa Teresa, que ocupava la plaça. Els passadissos estaven reutilitzant una estructura subterrània relacionada amb els anys en què el convent fou desamortitzat. Al finalitzar la Guerra Civil, el Convent de Santa Teresa fou enderrocat totalment, deixant configurat l’espai com un gran solar buit.

Es coneix l’existència d’aquest refugi pel llistat de refugis antiaeris del 16 de juliol de 1938 publicat a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona publicat per l’Ajuntament de Barcelona i CLABSA.

En imatges


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Refugi antiaeri / De reaprofitament

Cronologia inicial:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
6 de novembre del 2000 - 11 de juliol del 2003
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Francesc Busquets Costa / Isidre Pastor Batalla / Iñaki Moreno Expósito - ATICS SL; Júlia Beltrán de Heredia Becero - MuHBa; Agustín Gamarra Campuzano - Gamarra&García
Motivació:
Instal.lació de la recollida pneumàtica d'escombraries i projecte de reurbanització de la plaça
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • PUJADÓ, J. , 1998. Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona, 1936-1939, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
  • PUJADÓ, J. , 2006. Contra l’oblit. Els refugis antiaeris poble a poble, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona