Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Conjunt Monumental de la Plaça del Rei.

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
5
Codi d'illa:
12196
Adreces:
Plaça Rei 11
Carrer Veguer 4
Carrer Tapineria 5-19
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431197,00000 | UTM Y: 4581747,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Nombre singular: Conjunt Monumental de la Plaça del Rei.

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica realitzada entre els anys 1952-1953 formaria part de les tasques de restauració del Saló del Tinell i el condicionament de la capella de Santa Àgata. No es conserva documentació exhaustiva dels treballs realitzats però a partir de les notes manuscrites a l'arxiu personal d'Agustí Duran i Sanpere podem esbrinar, breuement, les excavacions realitzades.
El Saló del Tinell presentava un soterrani amb dues voltes paral·leles que es repartien longitudinalment un àmbit equivalent al del mateix saló, del qual el pis sostenia. Agustí Duran i Sanpere va documentar la presència de restes de material constructiu del segle XVIII, fruit de les obres realitzades per condicionar el Tinell com a capella del monestir de Santa Clara. Posteriorment, va documentar les restes del conjunt productor de l'elaboració del vi, malgrat va considerar que formaria part d'un magatzem de gra.
Arrel de l’estudi exhaustiu de les restes arqueològiques per part de l’arqueòloga Julia Beltrán de Heredia, aquesta ho reinterpretà com un centre productor de vi. Aquesta instal·lació vinícola ocupa una superfície de 600 metres quadrats amb una planificació de l'espai. Aquest sector supera els límits de la 'insula' i envaeix el tram contigu de l''interuallum', on s'erigeixen una sèrie de dipòsits alineats i adossats directament al parament interior de la muralla augustal, com també un gran 'lacus vinarius' associat a una plataforma de premsatge. Les estructures documentades corresponen a dipòsits de decantació, transvasament i fermentació del most, testimonis de dues premses i un espai d'emmagatzematge on es localitza la bodega o 'cella vinaria'.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980

    Plaça del Rei

    El nom prové del fet que hi dóna al davant el palau reial dels comtes de Barcelona i la seva capella, anomenada de Santa Àgata. Data, almenys, del segle XIII. Al llarg dels segles ha estat testimoni d'innombrables fets històrics.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer de la Tapineria

    Hi eren establerts obradors de tapins, mena de sandàlies de suro folrat de cuir amb una coberta de roba, que usaven antigament les dones. Segons Roca i Comas (1922), el seu nom inicial fou xapins i xapiners el nom dels artesans que les elaboraven.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 03/02/1955

    Carrer del Veguer

    A l'edat mitjana, autoritat delegada de la Corona, amb jurisdicció governativa, administrativa i judicial.

Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Espai de circulació

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Cardo

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Taller

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
03-06-1931
Núm. BOE:
04-06-1931
Núm. Registre Estatal:
R-I-51-0424
Comentari:
Palu Reial Major i Palau de Lloctinent
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Tipus actuació administrativa
Director / Autor:
A. Duran i Sanpere - MHC
Motivació:
Obres de restauració del Saló del Tinell i continuació de l'excavació arqueològica de la Plaça del Rei
Promotor/propietari:

Documentación

Bibliografia:

  • BALIL, A., 1959. "Arquitectura doméstica en la Barcelona romana", Oretania, Museo Arqueológico de Linares, Jaén.
  • BALIL, A., 1964. Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, Instituto Español de Arqueología - Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.
  • BARRAL ALTET, X., 1978. Mosaïques et médiévales de la Regio Laietana (Barcelona et ses environs), Institut de Arqueologia i Prehistòria de la Universidad de Barcelona, Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BECERO, J., 2005. "La ceràmica común del yacimiento de la plaza del Rey (siglos VI-VII): aportaciones al estudio de la ceràmica común tardoantigua de Barcelona", I Internacional Conference on Late Roman Coarse Wares, Cooking Wares and Amphorae in the mediterranean: archeology and Archaeometry (2001), Barcelona, pp. 137-149.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2000. "Los restos arqueológicos de una "fullonica" y de una "tinctoria" en la colonia de "Barcino"", Complutum 11, Madrid, pp. 253-259.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "La topografia cristiana del quadrant nord-est de Barcino: el conjunt episcopal de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 155-158.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "Las producciones locales e importaciones de ceràmica común del yacimiento de la Plaza del Rei de Barcelona, entre la época visigoda y el período islámico. Siglos VI-VIII", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 68-89.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "Les élites locales et la formation du centre de pouvoir à Barcelone. Un exemple de continuité (IVe-XIIIe siècle)", Les cahiers de Saint-Michel de Cuixa XXXVI, Perpignan, pp. 151-168.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2006. "La Cetaria de Barcino. Una factoría de salazón del siglo III d.C. en el yacimiento de la Plaza del Rey de Barcelona", III Congreso Internacional de Estudios Históricos. el Mediterráneo: la cultura del mar y la sal (2004), Santa Pola (Alicante), pp. 187-193.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2007. "Cetariae bajo imperiales en la costa catalana: el caso de Barcino", Cetariae. Salsa y salazones de pescado en occidente durante la antigüedad. Actas del Congreso Internacional (Cadiz 7-9 de noviembre), BAR International Series 1686, pp. 277-284.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2001. "Un museo de yacimiento bajo la plaza del Rei de Barcelona". Gestionando el cambio, el museo frente a los retos económicos y sociales, Actas de la conferencia general del ICMAH, Barcelona, pp. 87-90.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. (dir.), 2001. De Barcino a Barcinona. Les restes arqueològiques de la Plaça del Rei de Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona.
  • BERNI, P.; CARRERAS, C. , 2009. Les marques d’àmfores importades o d’altres àrees de la Tarraconense” Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 45-62
  • BERNI, P; CARRERAS, C., 2001. “El circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques”. Faventia, vol 1, núm. 23, p.103-129.
  • BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "Nuevas intervenciones arqueológicas en el Museo de Historia de la Ciudad: una iglesia de época visigótica en el grupo episcopal de Barcelona", V Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica (Cartagena, 16-19 d’abril 1998), pp. 135-144.
  • DURAN I SANPERE, A., 1955. "La Barcelona romana aparece", Barcelona. Gaceta Municipal 1, Barcelona, pp. 12-15.
  • DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
  • DURAN I SANPERE, A., 1973. Barcelona i la seva història. La formació d’una ciutat, Ed. Curial, Vol. 1. Barcelona.
  • GRANADOS, J.O. , 1976. “Estudios de arqueologia romana barcelonesa: la puerta decumana o del noroeste” Pyrenae, 12, p. 157-171
  • GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona