Carta Arqueològica de Barcelona

Intervention: Refugi antiaeri Lope de Vega-Joncar-Llull

 

Geographical location

Context:
Zona urbana
Districte:
Sant Martí
Adreces:
Carrer Lope de Vega
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 433692,00000 | UTM Y: 4583989,00000

Description, images and historical notes

Nom singular: Refugi antiaeri Lope de Vega-Joncar-Llull

Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi antiaeri Lope de Vega-Joncar-Llull amb data d’agost del 1937, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria”.
Dels documents que se’n conserven podem extreure que aquesta estructura defensiva se situaria al llarg del carrer Lope de Vega entre els carrers Joncar i Llull i que posteriorment, podria ser utilitzada com a claveguera. A banda, s’informa també del seu pressupost, 77.949,87 pessetes.


Chronology and typology of the findings

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Refugi antiaeri / De nova construcció / Galeria

Cronologia inicial:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Technical and legal

Estat de conservació:

Estat:
Desconegut

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:


Documentation

Bibliography:

  • PUJADÓ, J. , 1998. Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona, 1936-1939, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
  • PUJADÓ, J. , 2006. Contra l’oblit. Els refugis antiaeris poble a poble, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 archaeological geolocated and typified interventions.
Whatever found in Barcelona of archaeological interest.

Creative Commons License
Carta Arqueològica is a product made by the Servei d'Arqueologia of Institut de Cultura de Barcelona To get further information, you can contact the docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona