Pend: prop_34:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri Solar de la Galera.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi antiaeri del Solar de la Galera amb data de 30 de gener de 1938, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria”.
Els documents de l’AMAB només ofereixen una descripció general dels elements principals dels que estaria dotat el refugi i el seu pressupost. D’aquesta informació se n’extreu la ubicació, el solar de la Galera, emplaçat a la cruïlla entre els carrers de Sant Pau i d’en Robador. Amb capacitat per a 1700 persones consta de dues galeries comunicades entre elles a les que s’accedeix mitjançant dues entrades en forma d'escales de volta sencera ubicades sota la rasant del carrer.
A banda constava també d’una infermeria, dues cambres, una al replà de cada accés, per a guardar eines i dos serveis sanitaris localitzats al final de les escales. Tota aquesta infraestructura es pressupostà en 489.212,73 pessetes.