Pend: prop_34:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0004.
La documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva contempla un documents segons els quals el Comitè Permanent Municipal prengué l’acord d’adjudicar a l’empresa J. Viñamata de Barcelona l’execució de les obres d’un refugi antiaeri a la plaça del Pes de la Palla. La quantitat assignada per dur a terme aquestes obres fou de 524742 pessetes.
Segons la memòria present a la documentació les característiques del refugi havien de ser les següents: el refugi s’havia de tenir una superfície útil de 650 m² basada en 15 cèl•lules de 2’50 per 14 m. amb un corredor que les enllacés totes i comuniqués amb els accessos, dos en total, un al carrer Nou de Dulce i l’altre a la mateixa plaça.
El refugi havia de comptar amb dispensari i W.C. per homes i dones i cabina per vigilant a tocar de cadascun dels accessos.
Finalment, l’estructura havia de comptar amb llossa d’explosió de formigó i un terraplè d’1 m. d’alçada.