Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Aquesta intervenció va venir motivada pel projecte de construcció del complex esportiu Casc Antic al parc de la Ciutadella. Atès l’alt valor arqueològic de la zona i l’alta probabilitat de localitzar-hi restes, tant del baluard de la “Reyna” com de l’Exposició Universal de l’any 1888, es va considerar necessari realitzar un seguiment arqueològic dels treballs que s’havien de dur a terme en el solar. Les feines dutes a terme al solar varen ser supeditades al tipus d’activitat que necessitava desenvolupar l’empresa constructora per executar l’obra. Així, es va realitzar tan un rebaix general del solar en una primera fase, com diversos sondeigs en zones concretes per tal de valorar el nivell d’afectació de les restes per la infraestructura de l’obra. En aquesta intervenció també es va procedir a l’aixecament fotogramètric de diversos elements de la ciutadella com van ser la contraescarpa (la cara vista) i una part del baluard de “La Reyna” (la cara vista). Finalment es va procedir al desmuntatge total de les estructures contemporànies i al desmuntatge parcial d’algunes de les estructures de la fortificació.
A partir de les restes documentades en l’actuació es va poder establir tres períodes clars d’ocupació. El primer es va situar entre la segona meitat del segle XVI i principis del segle XVIII. Aquesta fase estava caracteritzada en el seu inici pels primers estrats que s’assentaven directament sobre el nivell geològic de la zona, els quals es van relacionar amb el tancament de la muralla de mar al segle XVI, i l’explotació agrícola dels terrenys nou emmurallats. Aquesta darrera activitat quedava evidenciada amb la documentació de dos sínies i les restes d’un mur que actuava com a límit entre una zona d’horts i un carrer, aquest darrer identificat amb les planimetries antigues com el “carrer que va a la muralla”.
El segon període estava definit per la construcció de la fortalesa de la Ciutadella, a partir de 1716, aproximadament, fins al seu enderrocament, a partir de l’any 1868. La construcció de la Ciutadella, pel que fa al solar que ens ocupa, va suposar l’amortització dels elements anteriors que hi havia en aquest indret relacionats amb les hortes que havien existit fins aquell moment i va comportar canvis molt significatius en l’orografia del terreny, amb l’excavació del fossat i l’aportació de terra a la zona on havia de transcórrer el camí cobert de la fortalesa. D’aquesta manera es va poder documentar un fragment de quasi 30 m. de longitud i 3,87 m. de potència conservada d’una de les cares del baluard conegut com “De la Reyna”. El mur presentava un atalussament característic en aquest tipus de fortificacions i un relleix, construït amb una filada de pedra de fil, que indicava el nivell de circulació original de l’interior de la fortificació. A l’extrem oposat del fossat, que arribava a assolir una amplada de més de 31 m, es va documentar el mur que el limitava pel costat oposat al del baluard, la contraescarpa, en una longitud d’uns 52 m. La potència conservada d’aquesta estructura, sense tenir en compte la seva fonamentació, era d’entre 3,1 i 4,8 m. dels 6 m. originals. A nivell constructiu, la contraescarpa era molt similar a l’escarpa o paret del baluard, amb l’atalussament característic, si bé en aquest cas el carreuat presentava unes mides una mica més petites. A l’extrem nord del tram de contraescarpa documentat es conservava part del coronament original de maons en adquirir l’estructura en aquell punt un pendent descendent.
A la vegada, dins del període corresponent a la fortificació borbònica, es va poder documentar restes del camí cobert que envoltava l’edifici militar, concretament es van identificar les restes d’una trava defensiva i tres fragments del mur que limitava el camí cobert pel seu costat exterior. Finalment, pel que fa a aquesta fase, al voltant de la trava defensiva hi havia les restes de l’encaix destinat a posar una palissada en cas de setge.
El tercer període s’iniciava amb l’enderroc de la fortalesa borbònica, a partir de 1868, fins a l’actualitat i estava definit, bàsicament, per una sèrie d’edificacions que es varen situar en aquest sector en relació a l’Exposició Universal de 1888. Aquests edificis, alineats ja amb la trama urbana actual, varen patir diverses modificacions i ampliacions fins al seu enderrocament, a la dècada dels anys 90 del segle XX. La construcció de les fonamentacions d’aquest període van afectar tant els elements del camí cobert i la contraescarpa de la fortificació com els nivells estratigràfics anteriors a l’edifici militar.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1716
Inici de les obres de la Ciutadella.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1868
Enderroc de la Ciutadella.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1888
Es decideix col•locar a la zona la Gran Exposició Internacional de 1888. Arrel d’això es traslladaran les tropes a les noves casernes del carrer de Wellington.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1715-18
Amb la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques s'enderrocarà part del barri de la Ribera.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/2848
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona