Descripció:

La intervenció arqueològica que es va portar a terme al pati claustral de Hospital General de la Santa Creu estava relacionada amb la millora de les infraestructures a la zona del claustre i als jardins Rubió i Lluch. Aquestes millores implicaven una nova pavimentació del claustre, la col•locació d’un circuit de recollida d’aigües pluvials i brutes i cablejat elèctric. Per aquest motiu van ser les necessitats de l’obra les que marcaren l’afectació que havia de sofrir el subsòl d’aquesta zona amb gran potencial arqueològic. El projecte inicial de l’obra contemplava la realització d’una rasa de gran longitud, que havia de circumval•lar totalment el perímetre exterior del pati claustral per col•locar els tubs de recollida de les aigües de pluja, generant un circuit tancat que, mitjançant pendents, havia de portar les aigües recollides al col•lector central que creua longitudinalment la part central del pati. A aquesta gran rasa, que tenia una planta aproximadament quadrangular, calia sumar totes les petites rases radials, que provinents de l’interior del claustre, havien de perforar les fonamentacions dels murs perimetrals d’aquestes galeries porticades i connectar amb la gran rasa perimetral. En les zones d’intersecció de les rases radials amb la rasa perimetral, s’havia d’ampliar l’extensió oberta per a la realització d’arquetes, que en el cas dels angles tenien encara unes dimensions superiors, ja que també es col•locaven les caixes dels registres del servei elèctric.

Les tasques arqueològiques es van centrar en dos tipus d’actuacions. La primera i principal, va consistir en el control de la realització de les rases i la documentació de les restes detectades. La segona, que solament es va realitzar de forma puntual, va estar relacionada amb l’excavació de les inhumacions detectades durant el control, implicant una ampliació de les àrees obertes i una excavació amb metodologia arqueològica. L’aparició d’inhumacions en determinades rases va fer que es modifiqués el projecte per evitar la seva excavació, canviant el pendent dels tubs per no afectar-les, anul•lant alguns trams del circuit o modificant mínimament la trajectòria de les rases i la col•locació de les arquetes. Aquest fet va fer que les cotes d’afectació en algunes de les rases fos molt irregular i que alguns dels elements detectats no es poguessin excavar ni, en alguns casos, determinar la seva naturalesa.

En relació als resultats obtinguts cal assenyalar dos aspectes que van influir en ells. En primer lloc, l’obertura de les rases sense metodologia arqueològica i les reduïdes dimensions de les mateixes que dificultava l’obtenció d’una visió en extensió de les estructures documentades. En segon lloc, cal afegir a aquest inconvenient un altre factor com van ser les obres de reforma desenvolupades al pati claustral entre les dècades dels anys trenta i seixanta del segle XX. Aquestes obres van afectar àmpliament gran part de l’estratigrafia documentada a les diferents rases obertes.

No obstant es va poder establir una seqüència cronocultural de les restes documentades que es va dividir en cinc fases relacionades amb la funcionalitat del pati claustral al llarg de 6 segles. La primera fase correspondria al moment de la construcció i funcionament del pati entre els segle XV-XVII. Les evidencies més antigues documentades es van associar a la construcció dels murs perimetrals de les diferents ales del claustre. Aquests murs es van refer durant la rehabilitació del complex, però en alguns punts encara es va poder detectar el que sembla que podrien ser restes de les fonamentacions de les construccions originals de la nau de llevant (segle XV) i de la nau de ponent (segle XVI). També d’aquesta fase inicial es van detectar diverses estructures de desguàs d’aigües com clavegueres i una possible fossa sèptica, encara que també podrien ser fruit d’alguna reforma posterior.

La segona fase es va relacionar amb la utilització d’algunes zones del pati com a cementiri entre els segles XVII i XVIII. Així, al jardí del pati claustral es van documentar 28 possibles unitats funeràries, distribuïdes en dues zones d’enterraments, una situada en la seva meitat sud-est i l’altre al seu terç sud-oest. Segurament aquestes àrees eren molt més extenses, però l’activitat posterior al pati claustral va afectar la seva conservació. En ambdues àrees es va documentar una reutilització continuada de les zones d’enterrament, tal i com indicava la superposició d’inhumacions que afecten en molts casos les sepultures anteriors, fent que apareguessin barrejats amb els estrats molts ossos sense connexió, o que solament es conservessin connexions anatòmiques limitades. A més a més, totes les unitats funeràries amb l’individu amb connexió anatòmica presentaven una disposició en decúbit supí, amb les extremitats inferiors sense flexionar i les extremitats superiors al llarg del cos o en posició semiflexionada, recolzant-se en la caixa toràcica o en la zona ventral.

La tercera fase estava representada per la construcció d’edificacions i instal•lacions al pati claustral (finals del XVII fins al primer terç del segle XX), que responien a les necessitats d’ampliar les instal•lacions sanitàries. El primer espai edificat es tractava de l’annex a la nova apotecaria. Així, cap a finals del segle XVII es van tancar a la zona de ponent del claustre varis trams de la zona porticada i es van construir dos cossos nous. El primer encara es conservava al sud de la zona porticada, sota les escales gòtiques que donen accés a les dependencies de la segona planta d’aquesta nau. El segon es trobava ubicat dintre dels terrenys del pati, funcionant de forma paral•lela a l’ala de ponent del claustre. El segon espai edificat és un cos avançat que es va adossar a la meitat sud de l’ala de llevant del claustre, el qual es va documentar a la rasa 100 i a la rasa 800 A nivell històric, aquesta edificació va formar part de les reformes i ampliacions realitzades a l’Hospital entre el 1793 i el 1803. Al marge d’aquestes edificacions, també es va documentar a les rases diferents estructures i clavegueres relacionades amb la darrera fase de funcionament de l’Hospital. Pràcticament la totalitat de les estructures associades a aquesta fase presentaven un aparell de maons i un morter de calç molt blanc que les diferenciava clarament de les estructures de la primera fase.

La quarta fase estava definida per la rehabilitació del complex hospitalari que va tenir lloc durant el segon terç del segle XX. En aquest període de temps, entre d’altres obres, es va rebaixar el nivell de circulació del pati claustral per buscar les cotes originals, es va desmuntar i tornar a muntar l’ala septentrional del claustre, es van fer obres de consolidació molt importants a les altres dues ales del pati claustral, es va amortitzar totes les estructures subterrànies que ocupaven aquest espai obert, es va soterrar el servei elèctric, es va reorganitzar el jardí. Aquestes actuacions van incidir en el subsòl del pati claustral, afectant les estructures, inhumacions i nivells de les fases anteriors. Cal destacar principalment el rebaix general del nivell de circulació del pati, que
va eliminar l’estratigrafia dels darrers temps de vida del complex hospitalari i va comportar que les inhumacions es trobessin a tocar dels nivells de circulació actuals.

La quinta i darrera fase es va ubicar en el tercer terç del segle XX. En aquest període es van practicar diverses obres encaminades a la instal•lació de serveis per abastir els equipaments públics que van anar ocupant les antigues instal•lacions hospitalàries i en les reordenacions del pati claustral, amb noves
pavimentacions...