Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 1364.
La documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva contempla un documents segons els quals el Comitè Permanent Municipal prengué l’acord d’adjudicar a l’agrupació Col•lectiva de la Construcció de Barcelona l’execució de les obres de dos refugis antiaeris, unificats sota el núm.1364, a la plaça Sant Agustí Vell i la plaça de l’Acadèmia. La quantitat assignada per dur a terme aquestes obres fou de 208.600 pessetes.
L’existència de l’antic Rec Comtal travessant la plaça de Sant Agustí Vell, entrant per Basses de Sant Pere i sortint per Tantarantana d’una banda, i l’existència de la claveguera del carrer Carders que desguassa a l’anterior, de l’altra, van fer que s’haguessin de projectar dos refugis enlloc d’un que ocupés tota la plaça.
El primer refugi, anomenat “A” al projecte, s’ubicaria a la plaça de l’Acadèmia i es basava en una cèl•lula de dos galeries paral•leles comunicades entre sí. Cada galeria feia 3’5 m. d’ample per uns 22 m. de llarg. L’estructura tenia un accés encarat al carrer Tantarantana i un altre a l’interior de la plaça. La capacitat estimada d’aquest refugi era de 432 persones.
El segon refugi, “B”, s’ubicaria a la meitat nord de la plaça Sant Agustí Vall per tal de no afectar les estructures hidràuliques abans mencionades. Aquest refugi es basaria en una galeria d’una llargada aproximada de 46 m. i una amplada de 4 m. Comptaria amb dos accessos, un davant el núm. 1 del carrer Basses de Sant Pere i l’altre davant el núm. 2-4 de la plaça Sant Agustí Vell. La capacitat estimada d’aquest refugi era de 474 persones.