Carta Arqueològica de Barcelona

Pend: view_intervention: Carrer Carabassa 8 bis

 

Pend: view_geo_situation

Pend: prop_145:
Zona urbana
Pend: prop_146:
Ciutat Vella
Pend: prop_148:
16
Pend: prop_149:
14142
Pend: prop_95:
Carrer Carabassa 8 bis
Pend: prop_151:
UTM X: 431331,00000 | UTM Y: 4581260,00000

Pend: view_description_notes

Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Pend: prop_34:

La intervenció arqueològica efectuada al solar núm. 8 bis del carrer Carabassa va estar subjecte a un projecte urbanístic, que preveia el rebaix d’uns 0,50 m. en tot el solar, així com la realització de diferents sondejos i una rasa perimetral.
En primer lloc es va fer una neteja general fins arribar a nivells arqueològics, els quals es trobaven just a sota del paviment existent, i així es van poder detectar en planta la majoria d’estructures arqueològiques. Es va iniciar la intervenció realitzant els sondejos, i donats els resultats, que van donar uns nivells molt fèrtils des del punt de vista arqueològic, es va decidir variar el projecte, pujant la cota de paviment per tal d’estalviar-se el citat rebaix de 50 cm. Tot i així, el fet que les estructures apareguessin a nivell superficial, feu que la intervenció arqueològica es realitzés fins a la cota necessària per a l’obra, que era de 4,09 m.s.n.m. En definitiva, el projecte va consistir en la realització de deu sondejos situats dins de l’edifici, d'entre 2 i 6 m² cadascun i una profunditat de poc menys d’un metre.
Els 10 sondejos seguien les necessitats de l’obra ja que coincidiren amb els encepats necessaris per a la fonamentació del nou edifici. També es va excavar una rasa perimetral a tocar de les parets que conformaven el solar per tal de poder construir els murs pantalla. La rasa tenia una amplada de 0,70 m. i una profunditat de també 0,70 m. A partir de les restes documentades es va poder determinar quatre èpoques cronològiques.
La fase més antiga es situà dins de l’època tardoromana, entre els segles IV i VI d.C., que estaria representada per una sèrie d’estrats sense estructures associades.
La següent fase cronològica es situà en època baix medieval, entre els segles XIII i XV. Aquestes restes arqueològiques van ser les més nombroses i les més diverses. Es van documentar restes estructurals com murs, dipòsits, pous, paviments de terra batuda i seqüències estratigràfiques diverses associades a elles, que van donar materials ceràmics quantiosos i de tipologia diversa. Aquestes estructures es van relacionar amb una sèrie de cases compartimentades adossades entre elles i amb una direccionalitat nordest -sudoest. Les cases presentaven pous interiors i dipòsits, així com murs interiors divisoris que possiblement tenien la funció de separar les diferents estances de les cases. No es va poder diferenciar ni quantificar aquestes cases amb exactitud per la manca de dades suficients.
La tercera fase es situava en l’època moderna, entre els segles XVI – XIX. Es trobava representada per dipòsits, algun paviment de calç blanca, clavegueres, un mur central de separació de finques i el mur actual de façana de la finca.
Per últim, ja dins del segle XX, s’ubicaria el paviment de formigó que ho cobria tot.

Pend: prop_74:

  • Pend: prop_125: Toponímia / nomenclàtor | Pend: prop_126: 01/01/1865

    Carrer d'en Carabassa

    Un dels primers vials traçats travessant el 'lloc dels còdols' per la banda on els gerrers tenien establerts els seus obradors i forns. Carabassa devia ser, probablement, un gerrer d'ofici.


Pend: view_type_crono

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Pend: prop_163:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Pend: prop_163:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Pend: prop_163:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Pend: view_techinfo_legal

Pend: prop_37:

Pend: prop_124:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Pend: prop_49:

Pend: prop_50:

Pend: prop_51:
Tapat

Pend: prop_55:

Pend: prop_56:
Pend: prop_57:
Protecció Legal
Pend: prop_58:
Clases
Pend: prop_139:
Pend: prop_140:
Protecció Legal
Pend: prop_141:
Clases

Pend: prop_87:

Pend: prop_114:
Gener - Juliol del 2006
Pend: prop_115:
Excavació
Pend: prop_116.:
Preventiva
Pend: prop_117:
Damià Griñó Marquez - ATICS SL
Pend: prop_118:
Construcció d'escola bressol
Pend: prop_119:
Institut Educació Ajuntament de Barcelona / Ajuntament de Barcelona

Pend: view_attach_documentation

Pend: Prop_Docu:

Llicència de Creative CommonsPend: CC_Doc_1 Pend: CC_Doc_2

Pend: Prop_bibliography:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • PUJADES CAVALLERIA, J., 2007. "Balanç anual de l’activitat arqueològica a la ciutat (2006)", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 03, MHCB, Barcelona, pp. 183-213.

Carta Arqueològica de Barcelona Pend: resume_project1
Pend: resume_project2

Pend: CComons_Base_text
Pend: Carta_aj_Base Pend: mail1_Base Pend: mail2_Base | Ajuntament de Barcelona