Descripció:

La construcció de l’hotel, el qual va generar la present intervenció arqueològica afectava a dues finques: la finca del carrer Boqueria, 10 i Aroles, 3 i la finca del carrer Aroles, 5.
La intervenció es va anar adequant a les necessitats d’alliberar espai per a les obres. Abans d’iniciar la intervenció arqueològica pròpiament dita es va poder observar que les parets mitgeres actuals de Boqueria 10 amb les finques veïnes Boqueria 12 i Boqueria 8/Aroles 1 eren anteriors a la construcció de la Casa Puig del 1861, és a dir, de la finca actual. Pel sistema constructiu usat i la localització de restes de ceràmica blava de Barcelona en el morter d’un del murs es va establir que la seva cronologia estaria al voltant del segle XV.
En tractar-se d’una superfície tan àmplia es va optar per dividir l’espai en diverses zones per tal de facilitar la descripció de les restes arqueològiques documentades. Així, en primer lloc, hi hauria el sector de la BOQUERIA, el qual afectava la planta baixa de la finca Boqueria 10; el sector PATI, el qual afectava la zona on es localitzava el pati elevat; i, per últim, el sector AROLES, el qual afectava a la finca núm. 5 del mateix carrer.
El tipus d’intervenció va ser diversa en funció de les necessitats de la realització del projecte. Al sector Boqueria es van realitzar dos pous per encabir-hi les caixes dels ascensors, amb unes mesures de 1,90 x 2,10 m i 2 x 2,10 m respectivament. També es van practicar rebaixos a la planta baixa.
El sector PATI corresponia a un jardí elevat a l’alçada de la primera planta de l’edifici, el qual però, no forma part del jardí catalogat. En aquest cas, el que es pretenia en el projecte inicial era realitzar un rebaix del sector fins al nivell de la planta baixa, aproximadament uns 4,5 metres.
El sector AROLES, 5 corresponia a una segona finca que quedava englobada dins del projecte del hotel. Donada l’existència de nombroses restes arqueològiques que anava posant al descobert el rebaix, es va optar per realitzar només els rebaixos imprescindibles per a l'obra, i que foren una cala per a l’entrada de la línia elèctrica a la nova estació transformadora, un pou per a l’ascensor i dues cales per a la comprovació dels fonaments de la finca. De la finca Boqueria 10/Aroles 3 es va apuntar que si bé l’edifici datava de mitjans del segle XIX, la seva construcció es va fer mantenint l’anterior parcel•lari. En concret, les parets mitgeres de la Casa de Puig amb les finques veïnes de Boqueria 12 i Boqueria 8/Aroles1 daten del segle XV. Respecte a la finca del carrer Aroles 5 només es considera que la seva construcció fou de nova planta i que es situava cap a finals del segle XIX inicis del segle XX. A banda de les estructures de mitjans del segle XIX vinculades a les finques actuals: sistema de clavegueram, pous, dipòsits, mus, paviments... la intervenció arqueològica va permetre documentar un conjunt d’estructures anteriors. En el cas de la planta baixa de Boqueria 10/Aroles 3 s’afirma que la construcció de la Casa de Puig va afectar força el subsòl i que les estructures localitzades en aquest sector, amb cronologies del segle XVII i anteriors, es trobaven força arrasades. Per contra, en la zona d’Aroles 5 just per sota el paviment actual de la finca es va trobar diverses estructures i un seguit de paviments amb cronologia del segle XVI i XVII en bon estat de conservació, però, documentats molt parcialment mitjançant els sondejos, de manera que ens manca una visió de conjunt d’aquest espai. L’únic espai on es va poder excavar en extensió va ser el sector del pati, on es va poder establir el seu ús en diverses fases cronològiques. En primer lloc, el pati actual vinculat a la Casa de Puig amb data de la segona meitat de segle XIX. Després el pati de finals del segle XVIII-XIX on es va documentar un dels parterres esmentats en el Quarteró 115 del Sr. Garriga i Roca i amb el qual es va relacionar directament el jardí catalogat. La tercera fase cronològica d’aquest espai es basa en l’existència d’un seguit d’estrats i estructures amb cronologia del voltant del segle XVIII. Per les característiques que presenten poden tractar-se de les restes d’un pati anterior al documentat en el Quarteró 115 de Garriga o simplement de diverses fases i remodelacions d’un mateix àmbit. A finals del segle XVI-XVII es constata un canvi important de les característiques de l’espai, elevant-se el nivell del pati gairebé un metre respecte el sòl anterior. Hi hauria un primer moment amb un espai més ampli i pavimentat, ocupant tot aquest àmbit que, en un moment més tardà, es va subdividir. La darrera fase documentada del pati l’hauríem de situar cronològicament al segle XVI i es trobava representat per dos murs.