Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0728.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi antiaeri 0728 amb data de juny del 1937, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “cel•lular”.
L’estructura defensiva es basa en una sala, situada a la plaça de Brugada, formada per dues parets de 22 m. cada una que formen un angle recte, i una tercera, la més propera a la platja i per tant més gruixuda, (1 m.), de forma corba, que les uneix. Per a accedir-hi trobem dues entrades, la primera, al carrer Santa Lluïsa, la segona al carrer de Sant Carles, troba al seu final una sala per al vigilant. L’interior de la sala es troba dividida per parets de 0,60 m. que formen passadissos de 3 m. d’amplada. També s’hi distingeix, al costat d’una de les entrades, la zona de serveis, amb una àrea per a homes i una altre per a dones, així com, prop de la segona entrada un dispensari i una petita sala per a les eines necessàries.
Els elements defensius es troben sobre el pla de carrer i consten de diverses capes de formigó armat.