Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0529.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0529, amb data de febrer del 1939, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
L’estructura defensiva es basava en tres galeries connectades entre sí a una petita glorieta subterrània ubicada sota el núm. 37-39 del carrer la Concòrdia.
La primera galeria tenia l’accés davant el núm. 37-39 del carrer Concòrdia (antic carrer del Setge de 1714), que amb tres trams d’escala salvava un desnivell de 10 m. i es perllongava en una galeria d’uns 12 m. fins a la glorieta.
La segona galeria tenia l’accés a la confluència dels carres Concòrdia i Magalhaes, davant el núm. 83-85 del carrer Magalhaes. Aquesta entrada comptava amb tres trams d’escala que salvaven un desnivell de 10 m. La galeria, d’uns 60 m. de llarg, discorria per sota de la part posterior de les finques 29-31, 33-35 i 37-39 del carrer Concòrdia fins arribar a la glorieta subterrània.
La tercera galeria sortia de la glorieta i finalitzava al límit entre les finques 18B i 20 del carrer França Xica.
Sembla ser que l’estructura havia comptat amb un altre accés que s’havia enfonsat amb part d’una galeria a la confluència entre els carrers França Xica i Concòrdia. L’amplada de les galeries oscil•lava entre 1’15 i 1’75 m., tenint algunes una o dues banquetes laterals d’obra, i l’alçada entre 1’90 i 2’20 m.