Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
La intervenció arqueològica realitzada als carrers Dou, Elisabets i Notariat, consistent en el seguiment de l’obertura de rases per a documentar la possible presència de restes arqueològiques, va concloure amb resultats positius.
Els treballs van consistir en l’obertura d’una rasa de 45 m. de llargada al carrer Doctor Dou, i una altra rasa de 5,40 m. de llargada al carrer Elisabets. Totes dues comptaven amb una amplada de 40 cm. d’ample i 60 cm. de profunditat.
La intervenció arqueològica permeté exhumar diverses estructures, malgrat no es localitzaren materials arqueològics en cap de les rases efectuades durant el seguiment.
En primer lloc, al llarg de la rasa del carrer Doctor Dou es van documentar dos murs d’iguals característiques, fets de maons i morter de color taronja, de dimensions semblants i malmeses per antigues obres del carrer. Entre aquests dos murs hi havia una solera de 17 rajoles, de 18 per 18 cm., i de color marró clar, orientada cap al sud. Per tant, es deduí que els dos murs i la solera documentats en aquests treballs pertanyien a una mateixa estructura, que segurament es pot interpretar com a una canalització d’aigua, i estaria relacionada amb algun pou que hi hagués hagut a l’interior de la finca número 11.
En segon lloc es documentaren un seguit de murs que van aparèixer aproximadament a 25 cm. de l’actual paviment del carrer a (11,30 m. s.n.m). Formats pel mateixos materials constructius; pedres, maons i amb morter de color taronja, tots comptaven amb la mateixa orientació nord-sud. Possiblement aquestes estructures formarien part de les clavegueres del segle XIX, que en direcció sud i seguint la inclinació del terreny, estaven relacionades amb la urbanització definitiva del carrer Elisabets. Molts solars foren alliberats durant al segle XIX, i aquest fet va significar l’obertura de nous carrers com són el del Notariat, el Doctor Dou i Pintor Fortuny.
Pel que fa a la rasa del carrer Elisabets es va documentar una estructura que s’interpretà, per la seva orientació, com la fonamentació de la façana de l’antic edifici, del segle XIX. L’edifici es va construir al 1854, i la seva façana és l’única estructura que es conserva. A partir del 1880 l’edifici s’amplià successivament fins a configurar la seva fesomia definitiva, i amb la qual es mantingué fins el seu recent enderroc durant l’any 2002.
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License
+ 3000 archaeological geolocated and typified interventions.
