Pend: prop_34:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 456.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0456, amb data de setembre de 1937, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“. Cal dir, que el projecte contempla la unificació d’un seguit de galeries, i del refugi núm. 894.
Durant la Guerra Civil espanyola, el refugi estava situat a l’Avinguda de les Corts Catalanes 282-292. Aquest es troba topografiat per l’antiga “Dirección General de Protección Civil. Servicio Local de Refugios” entre 1969-1973, i presentat a la documentació de l’Atles de Clabsa (2002).
Gràcies a la topografia de Clabsa coneixem tres entrades, totes elles al carrer Sant Fructuós, als núm. 71, 57 i 60; malgrat al projecte original estava dissenyada l’entrada principal a la finca núm. 286 de la Gran Via de les Corts Catalanes.
Segons els plànols del projecte el refugi comptava amb diferents pous de ventilació, però a la topografia de Clabsa hi han dos pous: un al carrer Fructuós núm. 60, i l’altre a la cruïlla amb aquest carrer i el carrer Santa Dorotea. Aproximadament, els túnels feien entre 1’45-1’75 m. d’alt i entre 2’20 -1’80 m. d’ample. Cal dir, que la gran majoria de galeries es troben en mal estat, malgrat que la mina que voreja tot aquest entramat està en bon estat.