Pend: prop_34:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0530.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0530, amb data de desembre del 1938, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
L’estructura defensiva es basava en dos galeries connectades entre sí. La primera, d’uns 105 m. de llarg. passava per sota el passatge Prunera amb la mateixa direcció que aquest i comptava amb tres accessos. El primer dins la finca 8-10 del carrer Font Honrada i el segon davant el núm. 13-15 del mateix carrer salvant un desnivell de 10 m.
El tercer (encara no connectat a l resta als plànols) estava ubicat davant la finca núm. 10-8 del passatge Prunera i salvava un desnivell de 10 m.
Aquesta galeria connectava amb una altra transversal, d’uns 75 m., que discorria per sota el carrer Vallhonrat, amb un accés davant el núm. 22-26 i l’altre davant el núm. 10. Aquests accessos salvaven, mitjançant escales, desnivells de 10 m.
Sembla ser que l’estructura comptava amb dos pous de ventilació. L’amplada de les galeries oscil•lava entre 1’20 i 1’35 m. i l’alçada entre 1’85 i 2 m.