Pend: prop_34:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0569.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0569, amb data d’agost del 1938, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
L’estructura defensiva es basava en tres galeries destinades a anar connectades entre sí.
La primera creuava la una illa de l’Eixample entre el núm. 78 del carrer Indústria i el 526 del carrer Còrsega. Aquesta galeria, d’uns 122 m. de llarg, sembla que discorria sota un passatge avui en dia inexistent i comptava amb un accés a cada extrem. Aquesta galeria connectava amb una altra d’uns 40 m. de llarg que tenia el seu accés al núm. 353 del carrer Sardenya.
La tercera galeria, destinada a connectar-se amb l’anterior, tenia l’accés a la confluència dels carrers Sicília i Còrsega.
Finalment sembla que hi havia un nou accés davant el núm. 35 del passatge Conradí.
Sembla ser que l’estructura comptava amb diversos pous de ventilació. L’amplada de les galeries oscil•lava entre 1’10 i 1’80 m. i l’alçada entre 1’60 i 2’15 m.