Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0435.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0435, amb data de juliol de 1937, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
El refugi estava ubicat a l’illa dels carrers Dos de Maig, dels Enamorats (actual Aragó), València i de la Igualtat (actual Cartagena).
La estructura defensiva comptava amb tres accessos; el primer al núm. 546-548 del carrer València, amb una rampa d’entrada que fa un doble angle i salven un desnivell de 5 m. El segon a la cruïlla entre el carrer Aragó i el carrer Dos de Mag, amb una entrada en escala fent un revolt que salvaven un desnivell de 5 m. Finalment, el tercer accés es trobava emplaçat al núm. 190-196 del carrer Cartagena, amb un rampa d’entrada en angle recte que salvava un desnivell de 6 m., i fent un revolt a l’interior de l’illa de cases ocupada per un hort durant la Guerra Civil espanyola.
El refugi es basava bàsicament en l’encreuament de tres galeries; la primera – carrer Aragó-, d’uns 105 m.; el segon -al carrer València- amb una galeria d’uns 85 m.; i la del carrer Cartagena, l’entrada construïda presenta una llargària al voltant d’uns 25 m.
Segons els plànols del projecte el refugi comptava amb dos pous de ventilació. Els túnels feien entre 1’90 i 2’10 m. d’alt i entre 1’55 i 1’40 m. d’ample.