Descripció:

Les dues intervencions arqueològiques realitzades al carrer Magdalenes consistents en el seguiment de l’obertura de rases perimetrals per a bastir murs pantalla primer, i de rebaixos a tot els solar després, per tal de documentar la possible presència de restes arqueològiques, va concloure amb resultats positius. Cal dir que totes les restes documentades estigueren condicionades i afectades en menor o major mesura per l’execució general de l’obra. Si bé inicialment es va fer un control arqueològic d’uns sondejos i del perímetre que havia d’acollir els murs pantalla per tal de localitzar les possibles restes arqueològiques que podrien estar afectades per la construcció del soterrani del futur edifici, finalment només s’actuà en les estructures localitzades en el perímetre afectat pel mur pantalla. Les estructures localitzades en la resta del solar no s’excavaren fins a la segona intervenció per decisió del promotor de l’obra.
Cal comentar la repercussió negativa sobre les restes arqueològiques, que va suposar el procés d’enderroc i retirada de runa constructiva en el procés general de l’obra destinada al solar número 25 del Carrer Magdalenes, ja que va suposar un rebaix considerable d’estrats arqueològics. Aquest rebaix es va realitzar sense cap mena de control arqueològic, i es va dur a terme molt abans de qualsevol intervenció arqueològica. Un altre condicionant estigué relacionat directament amb les necessitats relatives de l’obra. Un cop documentades i desmuntades les restes arqueològiques afectades per les pantalles de fonamentació del nou edifici, els responsables de l’obra varen creure convenient introduir una retroexcavadora amb finalitats no esclarides encara avui dia, i rebaixar considerablement el solar, amb totes les conseqüències d’afectació que aquest fet suposa a les possibles restes arqueològiques.
Malgrat aquests inconvenients es pogueren documentar, arran de les dues intervencions, una sèrie d’elements arqueològics localitzats en quatre estadis cronològics diferents:
Segle I dC: es documentà una pilastra de l’aqüeducte romà que, suposadament, formava part del procedent de Montcada juntament a les restes del carrer Duran i Bas. Tal i com va succeir en el carrer Duran i Bas, les restes d’aqüeducte de Magdalenes 25, estaven integrades en el mur de separació de dues cases (números 25 i 23). Aquesta circumstància fa plantejar-se la possibilitat de que hi puguin haver més restes d’aquest aqüeducte en llocs puntuals, com els murs de separació de les cases actuals del carrer Magdalenes i carrer de N’Amargós. Cal destacar la cota elevada en que aparegueren les restes romanes, a pocs centímetres del que seria el paviment antic de la casa enderrocada.
Segles IX-XI: les restes arqueològiques d’aquesta cronologia, es limitaren a dues sitges documentades totalment, malgrat no estaven associades a altres tipus d’estructures. Aquestes estarien relacionades amb tasques agrícoles o a nous assentaments a conseqüència d’un nou ordre territorial i urbanístic basat en l’aparició de suburbium fora muralla.
Segle XV: d'aquest segle es va documentar una possible fossa sèptica, excavada en el substrat geològic, obrada i de planta rectangular.
Pel que fa referència al context històric de la zona al segle XV, es pot afirmar que estava ocupada per un convent fundat el 1364 i/o 1365. Posteriorment, l’any 1372, es va adoptar la regla de Sant Agustí i al 1500 va passar a ser de les monges Agustines de Santa Maria Magdalena. Sembla que el convent fou enderrocat l’any 1877.
Malgrat tot, no es pot relacionar la troballa d’aquesta fossa sèptica amb el convent de les Magdalenes, ja que no es van documentar restes d’aquest període atribuïbles al convent.
Segles XVI-XIX: d’aquesta forquilla cronològica s’exhumaren pous i retalls irregulars, que no donaren una informació massa significativa.