Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0766.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0766, amb data de juny del 1938, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
L’estructura defensiva es basava en tres galeries ubicades al carrer Riera de Sant Miquel probablement destinades a anar connectades entre sí.
La primera tenia l’accés dins el num. 39-45 d’aquest carrer. Amb diversos trams d’escala fent ziga-zaga salvava un desnivell de 10 m.
La galeria, d’uns 77 m., creuava la via a l’alçada del carrer del Pou de la Riera i travessava per sota de les finques 48 i 50-52 on quedava aturada.
La segona galeria tenia l’accés a la placeta de Sant Miquel, davant el núm. 56 i salvava un desnivell de 8 m. La galeria, d’uns 51 m., creuava la plaça passant per sota del núm. 47 fins quedar aturada davant de l’anterior.
La tercera galeria, de la qual només s’efectuà l’accés, estava ubicada davant els núms. 36 i 38 del carrer Riera de Sant Miquel.
Segons els plànols del projecte les galeries amidaven entre 1 m. i 1’85 m. d’ample per 1’65-2’05 m. d’alt.