Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 1326.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven la documentació administrativa del refugi 1326, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
Les primeres notícies que es tenen d’aquesta estructura defensiva corresponen al 31 d’agost de 1937, per part dels Serveis Tècnics d’Urbanització i Obres -Paviments i Clavegueres-, relativa a les obres que estaven realitzant l’Agrupació Col•lectiva de la Construcció de Barcelona. Només es conserva les factures dels treballs realitzats, i no la documentació planimètrica, malgrat es coneix que posteriorment estaria utilitzada per al clavegueram.
El refugi antiaeri es troba esmentat com carrer Manso entre Ali-Bey i Cristòfor Moura. Actualment, el carrer Manso correspon al carrer Josep Pla, el carrer Ali-Bey al carrer Marroc i el carrer Cristòfor Moura a l’actual carrer Cristóbal Moura. Aquest refugi presentava dos accessos o entrades, construït amb maons i formigó a la solera i l’estructura amb formigó d’armadura. Presentaria un terraplè de terres i una llosa de formigó que discorria pel mig del carrer. També, es coneix l’existència de com estaries les parets internes, ja que es trobaven arrebossades i enlluïdes amb ciment pòrtland blanc artificial.
Posteriorment, l’any 1962 els Serveis Tècnics Municipals de l’Ajuntament de Barcelona varen incorporar a la seva documentació per al seu estudi aquest refugi, per a la seva reutilització dintre de la xarxa del clavegueram.