Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0536.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0536, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
Segons les anotacions topogràfiques el refugi antiaeri es va dissenyar a l’agost de 1937, per a la Cooperativa d’Empleats i Obrers Municipals. Actualment, el refugi es trobaria al carrer de la Guatlla números 26-40. Aquest consistia en un refugi antiaeri amb 8 accessos; amb entrades a les finques 26, 28, 30, 32, 34, 36, 38 i 40 de l’esmentat carrer. Correspon a un entramat de galeries.
La secció de la galeria presenta una alçada d’uns 2 metres per 0,80 metres d’amplada i una profunditat, aproximadament, d’uns 9 metres. En un principi hi han dos refugis, un que connectava la finca núm. 40 i la núm. 38; i altre per a les següents finques. Possiblement, aquests dos refugis antiaeris estaven projectats per a la seva unió a l’alçada de la finca núm. 38-36.